jueves, 19 de junio de 2014

Trobada sobre dislèxia


Com vaig comentar-vos a l´entrada "Reunions amb l´Equip d´Orientació", la setmana passada es va realitzar una trobada amb les famílies que tenen fills amb dislèxia. En total van assistir-hi uns 15 pares i mares d´alumnes de primària i secundària. La trobada la va dinamitzar la meva tutora i també va comptar amb la col·laboració d´una professional especialitzada en logopèdia i trastorns del llenguatge en infància. La veritat és que va ser molt gratificant poder participar en aquesta trobada, a on l´especialista va parlar sobre el trastorn des d´un punt de vista més tècnic i expert i els pares i mares van poder explicar la seva situació i preocupacions. Em va servir molt per conèixer i poder entendre des del punt de vista de la família, com s´entèn aquest trastorn i les diferents maneres d´afrontar-lo a casa. És molt important que hi hagi una col·laboració entre l´escola i la família i aquest tipus d´iniciatives sense cap mena de dubte els apropen i ajuden a treballar tots a una. Al final de la sessió, els familiars van omplir un paper amb aquells temes que els agradaria tractar a la següent trobada i sobre què esperen aconseguir en aquests espais.
La rebuda de les famílies va ser molt positiva: des del centre ja es treballa per poder millorar el procés d´aprenentatge dels seus fills, però per als assistents va ser molt important conèixer d´altres famílies amb els mateixos handicaps i trobar un espai per poder compartir i aprendre mútuament.

Continuarem al setembre... Petons a tots/es!

lunes, 2 de junio de 2014

Conclusions del pràcticum I

D´aquí a pocs dies acabaré el meu primer període de pràctiques en aquest centre. Miro enrere i m´adono de tot el que he après gràcies al suport que m´ha aportat la meva tutora (mil gràcies Marta!), i també prenc consciència de tot el que em queda per aprendre. Però mica en mica, i gràcies a aquesta experiència real de la feina del psicopedagog, vaig fent camí. 

He pogut realitzar un treball d´observació, d´anàlisi i reflexió sobre la pràctica psicopedagògica. He pogut apropar la teoria estudiada durant els estudis a la realitat del centre escolar; és a dir, valoro enormement els coneixements de base que he anat assolint mica en mica i gairebé sense adonar-me de la seva magnitut, ja que m´ha permès tenir uns principis i models a partir dels quals entendre d´una determinada manera els processos d´ensenyament-aprenentatge i el funcionament de la institució escolar. Com a futura psicopedagoga crec que és essencial tenir uns models de referència i entendre d´una determinada manera el món educatiu per tal d´intervenir amb convicció i eficàcia. 

Em refereixo a com els estudis emmarquen la tasca psicopedagògica en un model d´orientació i intervenció  col·laboratiu des d´un enfocament educacional constructiu, entenent els processos d´E-A des del punt de vista constructivista, i a com els professionals hem de comprendre la importància que té concebre l´alumne com a agent actiu i al docent, mediador de l´aprenentatge significatiu, a tenir sempre present la perspectiva sistèmica que es preocupa per tenir en compte a tots els àmbits i persones involucrades en l´acte educatiu, a  treballar per a aconseguir una escola inclusiva, etc. 

En el centre on estic realitzant aquestes pràctiques, crec que treballen força en aquesta línia, tot i que continúen treballant per a aconseguir una atenció més individualitzada a l´alumnat a partir de la inclusió de tots els alumnes a l´aula ordinària. A secundària van introduir l´educació emocional a través d´una matèria optativa que permet l´autoconeixement dels alumnes, es tenen en compte els diferents ritmes d´aprenentatge i són sensibles a les diferents necessitats educatives que poden tenir els alumnes. Treballen força cooperativament i la intervenció de la orientadora sovint s´adreça al conjunt de professors/es de manera que actúa preventivament, tot i que també es veu força saturada per les múltiples demandes individuals. Fa una feina molt important al centre vetllant per una bona coordinació entre escola-família-alumne-serveis comunitaris i anticipant-se a les possibles dificultats que es poden trobar els diferents agents. Exerceix un paper molt actiu i amb molta responsabilitat, creant contextos d´assessorament amb la resta d´agents educatius i buscant sempre un treball globalitzador i col·laboratiu.

M´ha agradat molt utilitzar aquest blog com a diari personal i llegir el de les companyes. D´aquesta manera he après a organitzar les meves sessions un cop realitzades, a comparar la feina del psicopedagog entre els diferents centres, a ser conscient dels meus avenços, dubtes, motivacions....Per exemple, he observat que moltes companyes comentàven que la seva tutora/tutor avaluava alumnes amb diferents proves estandaritzades. En el meu cas, la meva tutora no en feia d´avaluacions, sempre que els professors detecten alguna problemàtica, l´orientadora, després de la feina de recollida de dades a partir d´entrevistes amb l´estudiant, d´observacions, de reunions amb els professors i, en alguns casos, de reflexions junt a la professional de l´EAP, orienta a la família i deriva a algun professional extern que és qui diagnostica. Està bé saber que cada centre té les seves maneres de fer i el que és important és tenir el convenciment que és la millor manera d´actuar per a la institució en aquell moment concret, sense perdre de vista que es tracta de quelcom dinàmic i obert al context: cada centre és un món, en formen part moltes persones diferents i ha de funcionar a la seva manera. 
Ara queda elaborar el preprojecte o pla d´actuació per a realitzar-lo el següent semestre, al practicum II, i aquest blog continuarà sent testimoni del meu procés d´aprenentatge.
Espero que el practicum II sigui tan profitòs com aquest i que continuem compartint les nostres experiències i reflexions per aquí ;D
Salut!