Atenció a dos alumnes nouvinguts

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ

Fa poques setmanes es van incorporar al centre dos alumnes de Guinea Bissau i es va decidir que anirien a 1er d´ESO, tot i tenir 14 anys. La seva llengua materna és el portuguès, coneixen una mica el castellà sobretot a nivell de comprensió i expressió oral, i desconeixen totalment la llegua catalana.

OBJECTIUS

- Intervenir directament amb els alumnes nouvinguts per tal de facilitar-ne un aprenentatge accelerat de la llengua i del medi en el qual estan vivint i es relacionen actualment.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

Les orientadores de Secundària i de Batxillerat em van proposar si volia treballar algunes hores cada setmana amb aquests dos alumnes a l´aula d´orientació, i em va semblar una gran idea. Tant a l´escola com per la meva banda (bibliografia, pàgines d´Internet), he trobat moltíssima informació per tal de dur a terme aquest primer contacte amb la llengua catalana d´aquests dos nois. Sobretot m´estan orientant en aquests primers moments els materials Comencem i uns elaborats pel CRP de Badalona i l´ELIC de Badalona-St Adrià.

Especialment aquesta materials donen èmfasi en el treball de la llengua de manera manipulativa i oral, facilitant als alumnes l´aprenentatge de conceptes rellevants per al seu dia a dia i per a la seva relació amb els iguals i amb la societat que l´acull, potenciant així un aprenentatge significatiu. També és molt important avaluar-los tant al principi, com durant i en finalitzar la intervenció.

De moment vaig una mica sobre la marxa tractant continguts bàsics com per exemple el vocabulari de la classe, del propi cos, practicant salutacions, colors, números, dies de la setmana, etc. Els alumnes són encantadors i aprenen molt ràpid, literalment diuen: volem aprendre català, volem ser com els altres i per edat hauríem d´estar a 3er!

COMENTARIS PERSONALS

Aquests alumnes s´han incorporat al tercer trimestre i pràcticament un mes abans de que acabi el curs, així que el treball que s´està duent a terme amb ells és molt inicial i encara no se´ls ha avaluat extensament. Al centre no tenen aula d´acollida o de reforç per a nouvinguts que s´incorporen a l´ESO, però en són molt sensibles, com expressa el seu Pla d´acollida,  i empren recursos metodològics i valoren les seves necessitats específiques per tal d´integrar aquests alumnes a l´aula ordinària des del començament. Penso que aquests alumnes, sense cap espai on poder practicar intensament i reforçar tot allò que els hi ve nou de cop, ho tenen molt difícil al principi i que aquests espais són molt necessaris per a una real inclusió d´aquests alumnes al centre.

Ciberassetjament entre alumnes (II)

En aquesta entrada us voldria explicar com va quedar el cas de ciberassetjament entre iguals utilitzant eines tecnològiques.Com us vaig explicar a l´altre entrada, es va efectuar la reunió a la qual van assistir els pares dels dos alumnes implicats, els propis alumnes, la Cap d´estudis, el director del centre, l´orientadora de secundària (la meva tutora) i dos Mossos d´esquadra. L´objectiu de la reunió era posar sobre la taula les conseqüències personals, socials i legals que pot tenir aquest fet i que cada part exposès la seva visió, demanès disculpes, no es prenguèssin represàlies per part de la víctima i, en definitiva, que arribèssin a un acord les dues parts i que no empitjorès aquesta situació. Així va ser, els dos nois estaven arrepentits, especialment la noia que va difondre les fotos, que va exposar que no era realment conscient de la magnitut de la seva acció i que en cap moment volia fer tant de mal al seu company. Els Mossos van explicar que es tracta d´un delicte ja que ella va fer públiques unes fotos privades sense el consentiment d´ell, i que podria ser tractat com un delicte de pornografia sexual. També van remarcar que part de la culpa també va ser de l´administrador del grup de whatsapp, que és el responsable de tot el que passi al grup i que havia d´haver fet alguna cosa.

Els Mossos també van acordar amb el centre que anirien a fer diverses xerrades a tots els alumnes d´ESO sobre l´ús que s´en fa de les noves tecnologies i dels seus riscos.

El centre, per la seva banda, i concretament des de la Comissió de disciplina, va decidir expulsar als dos alumnes durant un dia (excursió a Port aventura).

CAS 3: ALUMNA AMB DICTAMEN D´ESCOLARITZACIÓ - PROTOCOL D´ABSENTISME (III)

L´orientadora del centre m´ha informat de com continúa aquest cas de l´alumna que presenta un greu absentisme escolar.

La psicopedagoga de l´EAP va informar a l´orientadora de secundària del que s´havia acordat a la reunió de la Comissió d´absentisme. En aquesta reunió es van coordinar les responsabilitats dels diferents serveis municipals (Serveis Socials, Policia Local, etc) i d’ensenyament (Inspecció, EAP i escoles) davant aquesta problemàtica d’absentisme i van decidir que el primer pas seria fer arribar a la família de l´alumna una advertència en forma de carta. En aquest document s´intenta fer entendre als pares de la gravetat de la situació, que podria acabar en sanció econòmica i que la pàtria potestat recull aquesta obligació de complir i vetllar per l´educació de la filla. Al text s´explica que si els primers 2 mesos de classe del curs vinent 2014-2015, hi ha un 25 % d´absentisme, el centre informarà a l´EAP i aquest novament a la Comissió i llavors s´engegarà el següent pas. Aquest següent pas implica que els Serveis Socials del municipi i la Policía Local es presenti al domicili per obrir una investigació.

Després de rebre aquesta carta, l´alumna es va presentar amb la seva mare a l´escola la tarda del passat dilluns.  Va venir tard, cap allà les 16h de la tarda, i des de consergeria van avisar a l´orientadora per a que parlès amb elles. Després la meva tutora em va explicar que la mare no va articular paraula i que la noia va dir que ja es trobava millor i que a partir d´avui continuaria venint. Van parlar de l´avaluació que durien a terme i que, possiblement, tindria que repetir curs, ja que seria difícil que tornès a agafar el ritme en tant poc temps i aconseguir els objectius de cada matèria. L´alumna no va reaccionar bé i no entenia per què havia de tornar a repetir. El cas és que a partir d´aquella tarda de dilluns no ha tornat a anar al centre més.

Com veieu es tracta d´un cas molt greu, i sembla que la mare de la noia no n´és conscient de les conseqüències que pot comportar no comprometre´s a complir amb la seva obligació de posar remei al problema. Esperem que s´incorpori aviat a la dinàmica habitual del centre. 

Reunions amb l´Equip d´Orientació

Com que els dies que vaig a fer les pràctiques són dilluns a la tarda i dimecres tot el matí, tinc la sort de poder assistir a les reunions setmanals de l´Equip d´Orientació que es fan els dimecres. A la darrera reunió la meva tutora va proposar a l´equip que es podrien dur a terme iniciatives des del centre orientades a apropar a les famílies amb alumnes amb diferents problemàtiques d´aprenentatge per poder compartir experiències, inquietuds, etc. La idea va sorgir de diferents comentaris que li han anat arribant de diferents pares i mares que tenen fills amb dislèxia, i que, tot i que des de l´escola se´n fa un seguiment continu, troben a faltar espais per a desfogar-se i compartir experiències. A la resta de l´Equip li va semblar molt bona idea i es va programar la primera trobada per a pares i mares d´alumnes amb dislèxia de tot el centre. També es posaran en contacte amb una psicòloga externa amb la qual col·laboren sovint per a proposar-li participar en aquesta sessió i que pugui aportar el seu gra de sorra i contestar dubtes més específics. 

Sobretot acorden que aquesta primera sessió no sigui informativa del centre cap a les famílies, sinó que sigui un espai per poder compartir, en qualitat d´iguals, cadascú aportant coses des del seu punt de vista. Segons els resultats de participació, es comenta que seria convenient tractar d´altres temes com TDAH, problemes conductuals...

El meu paper ha estat d´observadora i espero poder aportar idees en les següents reunions!

Ciberassetjament entre alumnes

Descripció de la situació

Fa alguns dies hi va haver una incidència greu entre dos alumnes a l´escola, i la meva tutora exerceix el paper de mediadora en aquest conflicte. Es tracta d´una situació on, en principi, hi han 2 alumnes implicats. Un d´ells ha fet pública per Internet (concretament pel whatsapp) una fotografia on surt l´altre alumne despullat, i aquesta fotografia ha passat de mà en mà fins el punt que tota l´ESO i Batxillerat estan al cas i ridiculitzen i es burlen de l´alumne. Després de parlar amb els dos implicats i amb les famílies, des del centre s´ha decidit iniciar una actuació mediadora per tal que es pugui gestionar conjuntament de la millor manera possible. Des del centre es proposa una trobada entre tots els agents implicats (dos alumnes i famílies) i també assistiran el director, la tutora, l´orientadora de secundària i uns Mossos d´Esquadra de proximitat i seguretat ciutadana especialitzats en aquestes problemàtiques de detecció i prevenció de conductes de risc entre els joves i adolescents (mal ús de internet i noves tecnologies, drogodependències, violència de gènere, violència entre bandes, etc.). En aquesta trobada es pretén posar sobre la taula la visió de les dues parts, donar èmfasi en la gravetat de la situació, exposar els drets i deures de cadascú, i inclús exposar a la família del menor afectat de la possibilitat de denunciar aquest fet. L´escola, per tant, fa el paper de mediador, mantenint-se en una posició neutral durant la trobada. El centre, per la seva banda, sancionarà a l´alumne agressor amb una expulsió encara per concretar. 

Actuació de l´orientadora

Paral·lelament l´orientadora ha preparat un material per als tutors d´ESO i Batxillerat sobre ciberassetjament entre alumnes, i els ha proposat fer una activitat relacionada amb aquest tema durant una sessió de tutoria grupal. Aquesta activitat convida als alumnes a reflexionar i a plantejar-se sobre quin paper han tingut en aquest problema (agressor, seguidors, partidaris, espectadors neutrals, possibles defensors o defensors) i sobre com es pot actuar per evitar aquests tipus de situacions i quins són els nostres drets fonamentals i també les nostres responsabilitats.

Per exemple, la seva proposta va en la línia de plantejar als alumnes diferents situacions i idees que convidin a la reflexió conjunta: queixar-se d´una situació de ciberassetjament no és xivar-se es defensar un dret fonamental i treballar per millorar la convivència. Ningú no es mereix ser maltractat. Si coneixeu algun nen o nena a qui li passen aquestes coses, feu-li costat. Si coneixeu a algun nen o nena que fa aquestes coses, parleu amb algun mestre o amb els vostres pares.

Conclusions personals

És molt necessari, per tal de prevenir conductes d´aquest tipus, que des de l´escola s´inicïin programes per enfortir l´autoestima, l´empatia i les habilitats socials de tots els alumnes, per apropar els avantatges i també els riscos de les noves tecnologies, i especialment treballar de manera transversal valors i actituds que contribueixin a respectar-se a ells mateixos i als altres. El projecte de convivència del centre ha de tenir present aquest punt, i també els professors/es han de prendre consciència de la necessària prevenció, i de l´educació en competències socioemocionals i en valors. 

CAS 3: ALUMNA AMB DICTAMEN D´ESCOLARITZACIÓ - PROTOCOL D´ABSENTISME (II)

RESUM DEL CAS

He estat mirant l´historial de l´alumna i he pogut comprovar que aquesta problemàtica fa anys que es

presenta en aquest cas: l´alumna acumula un gran nombre d´absències i retards escolars. Les múltiples entrevistes realitzades amb la família i amb l´alumna confirmen que els pares han perdut l´autoritat sobre la filla i no saben com canviar la situació. S´han iniciat des de l´escola moltes accions per tal de poder canviar aquesta situació: entrevistes amb la mare (els pares estan separats i té la custòdia la mare), amb l´alumna, s´han elaborat documents per tal de pactar compromisos, corresponsabilitzar-la del seu propi procés d´aprenentatge, però no han tingut cap efecte; al contrari, cada cop falta més a classe.

Des de l´escola s´ha fet veure als pares el risc del punt tan vulnerable en el que estan, de l´obligatorietat d´assistència a l´escola, i què passarà si segueixen en aquesta linia. A les darreres entrevistes han assistit les orientadores de primària i secundària, la Cap d´estudis, la tutora i la professional de l´EAP. Des de l´escola s´ha trucat en reiterades ocasions a casa de l´alumna (sempre que falta), però quasi sempre la mare justifica les absències de la filla.

La percepció de la família és que ja no saben què més fer per a poder motivar a la seva filla, que no vol anar a l´escola principalment per què no té cap amistat. S´ha treballat amb l´alumna en les reunions que és molt important que hi vagi a classe habitualment per tal de poder establir vincles forts amb les companyes de classe.

ACTUACIÓ PER PART DEL CENTRE

Com que la situació s´ha cronificat, des del centre es va elaborar fa algunes setmanes el full de demanda per a l´EAP, firmat pel director del centre, i elaborat per l´orientadora i la tutora de l´alumna. Cal dir que l´EAP ja està al cas, ja que es tracta d´un cas amb dictamen, però s´ha volgut fer d´aquesta manera per tal que s´inicïi el protocol d´absentisme. En aquest document s´expressa la preocupació del centre vers l´evolució de l´alumna, que té un PI però que degut al seu absentisme crònic ha estat impossible fer un treball continuat. 

Iniciar el protocol significa que l´EAP exposarà el cas a la Comissió d´absentisme dels educadors/es del Maresme. Aquesta comissió pretén donar resposta a la dificultat existent de treball coordinat entre els centres educatius (tant públics com concertats o privats), la inspecció educativa, els equips bàsics d´atenció social, la policia local, l´EAP i les famílies. L´objectiu és establir criteris comuns de prevenció de l´absentisme. Aixímateix, es fa especial èmfasi en la coordinació entre tots els agents implicats i la clarificació de responsabilitats i funcions. El director del centre en el qual estic fent les pràctiques, havia format part d´aquesta comissió fa alguns anys, però són unes figures que van canviant per a que puguin participar totes les escoles i instituts de la ciutat. 

En aquesta propera reunió es decidirà com s´actuarà en aquest cas i l´EAP informarà al centre sobre les mesures que es prendran per poder inserir novament l´alumna al centre escolar.

OBSERVACIONS PERSONALS

Trobo que és molt necessari que davant problemàtiques d´aquest tipus (com també davant el maltractament infantil), s´actui de manera multidisciplinar, coordinada i establint un enfocament d´actuació comú, ja que només d´aquesta manera es podrà efectuar una intervenció de qualitat i efectiva. No s´ha d´oblidar, però, que des de l´escola i l´EAP s´han dut a terme moltes accions per evitar arribar a aquest absentisme tan gran, sense èxit, i que és complexe canviar certes dinàmiques familiars que interfereixen en el adequat desenvolupament de la noia.

Ja us explicaré què s´ha decidit en aquesta reunió.

Us deixo l´enllaç per accedir al Pla d´absentisme escolar del Maresme. 

ASSESSORAMENT A PROFESSORS

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ

Durant aquests mesos he pogut comprovar durant les hores que assisteixo al centre de pràctiques, que la orientadora centra la seva tasca en l´assessorament a professors.

Poden ser intervencions a nivell de grup a principis de curs per explicar per exemple quines adaptacions metodològiques es poden fer a alumnes amb dislèxia o TDAH. També assessora al professorat a les reunions en les què participa sobre alumnes individuals, o a les reunions d´avaluació o les de l´equip Pedagògic.

Un altre tipus d´assessorament que realitza és l´assessorament més individualitzat i informal a professors puntuals que la van a buscar al despatx o li demanen pel passadís quan poden trobar-se un moment per parlar d´un alumne o d´alguna situació en concret. No hi ha temps per fer fulls de demanda o per replantejar o analitzar la demanda: els professors volen una resposta ràpida, ja sabeu que als centres passen un munt de coses cada dia, i s´han de solucionar el més aviat possible. Per exemple, m´ha cridat l´atenció que varis professors l´han vingut a buscar per tal d´explicar-li situacions tenses i malentesos amb les famílies, i per demanar-li algun tipus d´orientació per afrontar entrevistes, trucades telefòniques, etc.

PROPOSTA D´INTERVENCIÓ

Després de reflexionar sobre aquestes intervencions puntuals que l´orientadora realitza i que ocupen part de les seves hores dedicades a orientació, he pensat que seria convenient fer una intervenció psicopedagògica per tal de millorar la relació entre escola i família, actuant de manera preventiva i facilitant a tot el conjunt de professors/es recursos i habilitats per tal d´afrontar possibles conflictes amb la família, optimitzar les reunions, millorar en definitiva el vincle per poder anar tots a una en l´educació dels seus infants. A la meva tutora li ha semblat molt bona idea i potser aquest podria ser el meu projecte per al pràcticum II (tot i que tinc d´altres possibilitats i encara no estic segura). Tot i així, podria ser interessant elaborar un qüestionari per passar als professors/es i així obtenir dades sobre la seva visió en aquest sentit, per poder saber si realment tenen aquesta necessitat, si els resultaria interessant formar-se en aquest tipus d´habilitats, etc.

He trobat un document molt interessant de la Fundació Bofill sobre la relació entre Famílies, escola i èxit escolar que m´ha fet plantejar-me: optimitzarem el resultat acadèmic i motivarem més als alumnes si millorem la relació entre escola-família?

CAS 3: ALUMNA AMB DICTAMEN D´ESCOLARITZACIÓ

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

- Anàlisi i comprensió del cas

- Aprofundiment en el concepte de dictamen d´escolarització

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

En aquesta sessió l´orientadora m´ensenya un dels dictamens que trobem a l´etapa de secundària i reflexionem sobre tota l´evolució del cas.

Es tracta d´una alumna de 2n d´ESO, que va repetir 1er d´ESO i que ja des de primària es fa un seguiment per mostrar actituds i un desenvolupament general d´alerta. Des del CDIAP va ser derivada al CSMIJ i no va ser fins a 6è de primària que la van diagnosticar de lleu retard intel.lectual (DIL discapacitat intelectual lleugera). A partir d´aquí va començar el seu tractament psicològic ja que a més a més té un bloqueig emocional. Quan va acabar la primària, es va decidir passar-la a ESO amb dictamen per tal d´anar veient les possibilitats d´algun PQPI adaptat o algun tipus de Formació ocupacional. 

Els dictamens els elabora l´EAP amb la informació que obté de la família, les valoracions que en fa de la pròpia alumna (NAC: nivell actual de competències) i dels professionals del centre. Al dictamen de l´alumna s´explica que té una discapacitat intel·lectual lleu, així com les dades rellevants de la seva evolució (tant a nivell escolar, social i mèdica). Finalment, trobem una valoració psicopedagògica i unes orientacions per a la seva escolarització: es valora que necessita d´uns suports i adaptacions individuals per fer les activitats de l´aula perquè es dispersa fàcilment i oblida el que va aprendre dies abans; que hi hagi una adaptació o priorització dels continguts si no s´en surt i que s´elabori i es revisi trimestralment el pla individualitzat. L´informe de l´EAP dóna èmfasi en què és primordial continuar tenint la col·laboració del CSMIJ.

Però la problemàtica del cas no només és aquesta, sinó que l´escola es troba que la família no col·labora gens i l´alumna continúa amb una llarga llista d´absències injustificades i retards a l´hora d´entrar a classe, per la qual cosa s´ha engegat el Protocol d´Absentisme.En una altra entrada explicaré amb més detall en què consisteix aquest protocol.

NORMATIVA

Tal com indica el Decret75/2007, de 27 de març, del Departament d´Educació, l´elaboració del dictamen correspon als equips d´assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) del sector de residència de l´alumna. En aquest document s´ha d´identificar les possibilitats i competències de l´alumna, així com el tipus i grau d´aprenentatge assolit en relació als continguts del currículum de referència. També s´estimen els ajuts i suports i adaptacions que pot requerir i la proposta raonada d´escolarització (en aquest cas es proposa continuar al mateix centre i passar d´etapa). Especialment en el canvi d´etapa és important preveure les mesures d´acollida aconsellables per garantir a l´alumna una adequada transició.

CAS 2: ALUMNA D´ESO AMB DEDICACIÓ SIGNIFICATIVA A LA PRÀCTICA DE L´ESPORT

OBJECTIUS

- Analitzar el pla individualitzat d´una alumna de 2n d´ESO.

- Buscar informació sobre aquest tipus de mesura extraordinària d´atenció a la diversitat.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

L´orientadora del centre m´ensenya un Pla individualitzat una mica especial. Es tracta d´una alumna de 2n ESO que dedica un mínim de 17 hores setmanals a fer natació sincronitzada i, per tant, d´una alumna amb dedicació significativa en aquest esport. S´aplica un pla individualitzat que inclou el reconeixement de la matèria d´educació física.

Al pla individualitzat, a l´apartat d´organització de les matèries i avaluació, s´indica que tenint en compte que l´estudiant no farà l´àrea d´Educació Física, durant aquella hora realitzarà feines escolars en una altra aula, així podrà avançar feines escolars i estudi, ajudant-la a seguir les classes perquè moltes vegades acaba d´entrenar molt tard i molt cansada.

INFORMACIÓ I NORMATIVA SOBRE AQUEST TIPUS D´ESCOLARITZACIÓ

En el marc dels acords establerts entre el Departament d´Ensenyament i la Secretaria General de l´Esport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres educatius d´especial atenció a la pràctica esportiva poden desenvolupar projectes de centre que incloguin adaptacions del currículum de la matèria d´educació física i/o de les matèries optatives per a alumnes de l´etapa d´ESO.

La proposta de projecte elaborada pel centre caldrà especificar els continguts i objectius de la matèria d´educació física i/o matèries optatives que, a parer del centre, haurien de ser suprimits o modificats als alumnes d´especial atenció a la pràctica esportiva. En el cas d´alumnes que tinguin un currículum diferent al que s´estableix en el projecte autoritzat, el centre ha d´elaborar un pla individualitzat.

En el cas de centres que no pertanyin a la xarxa de centres educatius d’especial atenció a la pràctica esportiva, com aquest en el que realitzo les pràctiques, poden sol·licitar a la direcció del centre educatiu que se’ls apliqui un pla individualitzat que inclogui el reconeixement de la matèria d’educació física i d’algunes o totes les matèries optatives per a alumnes de l’etapa d’ESO.

En aquest pla individualitzat cal adjuntar-hi la documentació següent:

• Sol·licitud signada pel pare, mare o tutors legals de l’alumne.

• Certificat del Consell Català de l’Esport. Els alumnes poden obtenir aquest certificat quan siguin esportistes que figuren en el programa de tecnificació (ARC) de la federació catalana corresponent.

En el nostre cas, l´alumna no compta amb aquest certificat, però el pla individualitzat queda justificat ja que l´alumna dedica moltes hores a la setmana a la pràctica esportiva.

Informació extreta del "Document d’orientació sobre l’atenció a la diversitat a l’ESO" Generalitat de Catalunya, Departament d´Ensenyament. Setembre 2013.

http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPActualitat/PCPAvisos/Document%20d%92orientaci%F3%20sobre%20l%92atenci%F3%20a%20la%20diversitat%20a%20l%92ES?_template=/Educacio/IDE_SAGA_ITEM_PLACEHOLDER