NOTÍCIA: EL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT ES PREOCUPA PER LA MILLORA DE L´ORTOGRAFIA DELS ALUMNES DE L´ESO

El passat 4 de novembre el Departament d´Ensenyament va publicar un document en pdf on s´indiquen unes Orientacions pràctiques per a la millora de l´ortografia dels alumnes d´educació secundària. Certament es tracta d´un document molt interessant on es fa un repàs de totes aquelles estratègies i metodologies que podem emprar, de manera transversal, des de totes les matèries, per a millorar l´ortografia dels nostres alumnes. A més, hi ha un apartat dedicat a l´ atenció a la diversitat dins de l´aula, que és possible quan es treballa cooperativament, quan es tenen en compte els diferents ritmes i nivells d´aprenentatge, quan es programen activitats i es dissenyen materials en base a aquestes característiques individuals.
Als annexes també hi ha una sèrie de qüestionaris que es poden aplicar als professors per a fer-los reflexionar i recollir dades sobre com ensenyen, corregeixen i avalúen als seus alumnes en relació a l´ortografia. També hi ha qüestionaris que es poden aplicar als alumnes per a conèixer la seva actitud i motivació envers l´ortografia i com a mode d´autoavaluació. 

DURANT LES SESSIONS: COMPRENSIÓ I REDACCIÓ DE TEXTOS

Per a preparar el Taller m´estic inspirant en molta bibliografia i webgrafia, ja que vull partir d´unes determinades bases teòriques per a posteriorment programar les sessions i les activitats: sobretot la meva intenció és activar els seus coneixements previs i fer de les sessions un espai de discussió conjunta, fomentant la participació i l´aprenentatge autònom dels alumnes així com l´aprenentatge significatiu.

Una estratègia que estic utilitzant en el desenvolupament de moltes sessions és la lectura conjunta. Llegir plegats i amb la guia de l´adult es basa en la noció de zona de desenvolupament pròxim (ZDP), que és un espai psicològic i al mateix temps social on dues o més persones col·laboren en la realització d´una activitat, de manera que juntes poden assolir un resultat millor que el que una d´aquestes persones podria assolir pel seu compte. L´objectiu és que aquesta activitat sigui progressivament cosa d´una sola persona: l´alumne.

Durant les activitats de lectura conjunta, es poden aplicar tres mediacions possibles:

- Mediacions genèriques: serveixen per ajudar a orientar-se en la tasca i regular-ne l´execució. Són mediacions per a que l´alumne pugui organitzar la seva activitat. Són, per tant, totes aquelles ajudes que s´ofereixen en els moments clau de la resolució de la tasca (quan es defineixen els objectius, quan es supervisa, etc.). Per exemple, podem utilitzar frases com "tracta de treure la idea global" o "has de parar després de cada paràgraf, pensa bé si té sentit, si et van encaixant les idees".

- Mediacions específiques: quan també es diu als alumnes que duguin a terme alguna activitat concreta per a poder comprendre el text. Serien preguntes com "què hi posa aquí?", "què significa?", "fixa´t en aquesta paraula", "què hi diu en aquesta oració?". També és interessant ajudar-los a construir les idees generals o macroestructura, dient "digues amb les teves paraules el que et sembli més important", o animar-los a subratllar la idea més important, per exemple.

- Ajudes materials: es pot recapitular tot el que s´ha anat llegint, o connectar el que s´ha llegit amb aconteixements o vivències del món real. D´aquesta manera l´alumne llegeix dintre d´una activitat plenament contextualitzada i plena de sentit.

Com diu Sánchez (2000), "una experiència conjunta és el germen d´un aprenentatge autònom".

Bibliografia: E. Sánchez (2000). Comprensió i redacció de textos. Barcelona: Col·leció Innova, Edebé.

FASE 5: INTERVENCIÓ, TALLER DE LLENGUATGE.

Objectius  

Després de l´anàlisi de l´avaluació inicial realitzada a tots els alumnes, toca prendre decisions en relació a quina serà la intervenció posterior. Cada un dels 5 alumnes té les seves dificultats específiques en la lectura i en l´escriptura, així que he decidit centrar la meva intervenció en base a la millora de 3 aspectes: l´ortografia, la lectura i comprensió de textos i la correspondència so-grafia.

Descripció del treball realitzat
Cada setmana hi ha 3 hores de taller de llenguatge amb els alumnes, així que he decidit fer una programació adaptada als alumnes i a les hores d´intervenció directa. Les activitats que duré a terme al llarg de la intervenció les he agrupat en tres categories:

Activitats per millorar l´ortografia dels alumnes. Un cop acabada la fase de l´avaluació inicial, es van detectar moltes dificultats a nivell ortogràfic, així que he decidit treballar cada setmana un aspecte de l´ortografia. He realitzat una revisió del material del què disposa l´escola i he cercat a d´altres fonts (internet, llibres) materials que poguès adaptar a les sessions amb els 5 alumnes. Cada alumne realitza un tipus d´errades en major mesura, com per exemple les errades fonogràfiques, que és quan s´escriu una lletra en comptes d´una altra que sona diferent o fer una omissió; o bé les errades morfològiques, com per exemple no escriure la -r sorda final. Es traballaran l´ús els signes de puntuació, l´ús de les majúscules, la vocal neutra, l´ús de les grafies r/rr, b/v, bl/br, ny, etc.

Activitats per a practicar la lectura i la comprensió de textos. Cada setmana dedicaré una part de les sessions a la lectura i la reflexió sobre el text que s´acaba de llegir. El principal problema dels alumnes és que no coneixen el significat d´algunes paraules i això els hi fa perdre el fil. Arrel d´això, tenen dificultat per a entendre la idea general del text.

Activitats per millorar la correspondència so-grafia. Hi ha alguns alumnes que encara tenen problemes en escriure correctament un fonema o paraula, així que setmanalment realitzaré activitats per a millorar aquest aspecte bàsic. Hi ha molts jocs que treballen algunes habilitats lingüístiques fonamentals en l'aprenentatge de la llengua escrita. Aquests jocs tenen dues finalitats essencials: facilitar l'anàlisi de l'estructura sonora de les paraules i relacionar l'estructura sonora de la llengua oral amb l'estructura gràfica de la llengua escrita.

Observacions personals Aquesta fase de presa de decisions posterior a l´avaluació inicial és convenient realitzar-la conjuntament amb els altres agents implicats (tutors, mestra de Llengua catalana, d´altres professors), però, de moment, i per causes alienes a mi, ha estat possible. Penso que haguès sigut interessant posar sobre la taula els resultats obtinguts i coordinar-me amb els altres professionals que treballen amb els alumnes, sobretot per anar tots en la mateixa direcció i reflexionar sobre la tasca que es realitza a l´aula ordinària. També per aportar informació per a elaborar els plans individualitzats, que encara no estan fets.
La meva tutora de pràctiques m´ha explicat que hi ha un germà marista que de manera voluntària treballa dues hores a la setmana amb alguns dels alumnes amb els que jo estic intervenint, i amb ell fan lectura i escriptura i sobretot activitats orals per a practicar l´ús quotidià del català. Cadascú fa el que pot, intentem donar suport a aquests alumnes per a que millorin el seu rendiment acadèmic, i totes les intervencions són positives per a ells; però estaria bé poder parlar-ho i programar la intervenció entre tots, penso que així els aprenentatges estarien més lligats entre si, més organitzats.


Bibliografia:  Ll. Andreu i Barrachina (Coord.) (2013). Les dificultats de l´aprenentatge de l´escriptura i de les matemàtiques. Barcelona: Editorial UOC.

ELS PRINCIPIS PER A L´AVALUACIÓ DE LA LLENGUA

És molt extensa la bibliografia sobre el tema de l´avaluació psicopedagògica. He trobat un capítol molt interessant d´un llibre on surten una sèrie de principis que, segons l´autora, haurien de guiar tota avaluació de la llengua.

- Les activitats d´avaluació haurien de ser imaginatives i divertides,
- Les activitats d´avaluació haurien de tenir, entre elles, totes les marques de les bones activitats d´aprenentatge.
- Haurien de provocar un aprenentatge real.
- Haurien d´integrar les habilitats lingüístiques tant com fon possible i donar, al mateix temps, una realimentació analítica quan fos pertinent.
- L´avaluació hauria de tenir com a objecctiu principal produir un millor aprenentatge.
-Hauria de servir per a diagnòstic, per a assoliment d´objectius i de competències.
- Els aprenents s´haurien d´involucrar en el procediment d´avaluació.
- La retroalimentació procedent de l´avaluació hauria de ser clara, positiva i hauria d´estar basada en una bona teoria de l´aprenentatge de la llengua.

Haselgren, A. (2005), Avaluar la llengua dels aprenents joves. A L´avaluació dins i fora de l´aula. (89-107) Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.

ACTIVITATS REALITZADES PER L´AVALUACIÓ INICIAL: Exemple alumna F.

• Avaluació de la consciència fonològica: No existeix cap test per a la valoració de la consciència fonològica, per això vaig realitzar algunes activitats per avaluar-la. Categories:

- Tasques de comparació de sons: es realitza un joc grupal en el qual l´alumna diu paraules que tenen el mateix so inicial o final que una paraula donada. L´alumna pensa la paraula que encaixa i realitza la tasca, tot i que coment errors i rectifica quan se li diu.

- Tasques de segmentació en fonemes: Tasques que requereixen un cert nivell de consciència fonèmica perquè implica comptar, pronunciar, suprimir, afegir i variar l´ordre dels fonemes individuals en paraules. Realitzo jocs de deletrejar paraules, de posar el fonema -pa darrere de cada síl·laba d´una paraula (casa= ca-pa, sa-pa) i de suprimir sons d´una paraula (per exemple, digues plat sense dir el so /t/). Sobretot l´alumna F confón alguns sons com e/i i b/p (sobretot les vocals). Quan fa la tasca de deletrejar, com que ha de pensar més la paraula, ho fa bé.

• Avaluació de l´escriptura a partir de:

- Dictat de text i dictat de paraules: Realitzo un dictat de text i un dictat de paraules que contenen síl·labes travades. Al dictat del text no es perd, demana que repeteixi una paraula quan no ho té clar, té moltes faltes a nivell ortogràfic i relacionades amb la correspondència so-grafia, fa omissions de lletres. Les travades les escriu força bé. 

- Nivell ortogràfic: En quant a l´ortografia natural, la F fa errades en la correspondència so-grafia (es deixa lletres, les confon en alguns casos o altera l´ordre, per exemple), escriu paraules que es poden escriure amb més d´una grafia (v/b, g/j).

En quant a l´ortografia arbitària, l´alumna sovint no posa les majúscules, comet errors en la vocal neutra, en l´accentuació.

- Còpia a partir d´un text de la pissarra: ho copia molt bé. L´alumna té una bona grafia, molt comprensible.

- Text lliure (fluïdesa escrita): text poc abundant i no estructurat. Utilitza alguns signes de puntuació.

• Avaluació de la lectura mitjançant:

- Lectura de text en veu alta: lectura lenta, respecta els signes de puntuació. Realitza pauses i rectifica algunes vegades quan llegeix malament una paraula.
- Lletrejar: alguns errors
- Fluïdesa oral: parla força bé el català, de vegades utilitza mots en castellà quan parla.
- Comprensió lectora a partir de la comprensió d´un text (resum, idea central, etc): bon nivell de comprensió lectora. Entén bé quan ha d´analitzar un text donat i extreure la idea general. Si alguna paraula no la comprén, la pregunta o bé llegeix novament la frase per entendre el context. Contesta bé les preguntes sobre el text.

FASE 4: CONÈIXER ELS 5 ALUMNES I AVALUAR EL SEU NIVELL DE LECTOESCRIPTURA.

Objectius

Durant les primeres sessions amb els alumnes he aplicat diverses proves no estandaritzades per tal de conèixer quines són les seves dificultats més significatives de cara a la lectura i l´escriptura del català. Un dels altres objectius en aquesta fase va ser conèixer els alumnes, les seves motivacions, expectatives acadèmiques, i establir un bon clima de treball al taller.

Descripció del treball realitzat

Després de la concreció de la demanda i elecció dels 5 alumnes amb els quals treballaré, he volgut realitzar una avaluació de diferents aspectes del seu nivell de lectoescriptura. Per aconseguir-ho he realitzat les següents actuacions:

     - Entrevista semiestructurada i informal amb els alumnes sobre les seves característiques personals (família, motivacions, expectatives acadèmiques, entorn, com afronta les dificultats escolars...).

        - Avaluació de la consciència fonològica.

        - Avaluació de l´escriptura a partir de:
               Dictat de text, dictat de paraules.
               Nivell ortogràfic.
               Còpia a partir d´un text de la pissarra.
               Text lliure (fluïdesa escrita) 

        - Avaluació de la lectura mitjançant:
               Lectura de textos en veu alta.
               Lletrejar.
               Fluïdesa oral.
              Comprensió lectora a partir de la comprensió d´un text (resum, idea central, etc).

Observacions personals
Realitzar aquestes proves i extreure la informació m´ha servit molt per a entendre quines són les dificultats específiques dels alumnes i per a preparar posteriorment les sessions. Durant la reunió anterior amb la mestra de català vam acordar que era molt important avaluar la correspondencia so-grafia, donat que la majoria de les dificultats de la lectoescriptura venen donades per un baix domini de l'associació de cada grafia amb els seus sons corresponents.

Per una altra banda, ha sigut tot un repte preparar proves i activitats per a poder obtenir tota aquesta informació. Valoro com a molt positiu haver utilitzat proves no estandaritzades que permeten certa flexibilitat en la seva aplicació, que s´elaboren i es poden modificar en funció de les característiques dels alumnes.

Bibliografia
- Llorenç Andreu Barrachina (Coord.), (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC.
- Carles Monereo i Isabel Solé (Coords.), (1996). El asesoramiento psicopedagògico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

FASE 3: AJUSTAMENT DEL PLA DE TREBALL. (Segona part de la reunió amb la tutora)

Objectius

Cercar la col·laboració amb la tutora i recollir més informació sobre els 5 alumnes mitjançant varies tècniques de recollida de dades: qüestionari i entrevista.

Descripció del treball realitzat

Es tracta de la mateixa reunió que us comentava al missatge anterior. La segona part de la reunió va anar més encaminada en extreure informació sobre quins suports necessiten aquests alumnes a l´aula, quines feines poden fer per si sols, si són autònoms, si empren d´altres materials o segueixen les classes amb materials adaptats... Veieu les pautes que havia preparat per a preguntar-li:

          - En referència a la lectura i escriptura de l´alulmne/a, quin creus que és el seu principal handicap?
         - Valora què és capaç de realitzar l´alumne en relació al que es treballa a classe. Necessita suports a classe? Quins?
          - Des de quan té Pla individualitzat?
          - Rep algun tipus de reforç fora de l´aula o després de classe?
         - Actitud de l´alumne/a en relació a: constancia del treball, interés, esforç, interacció amb companys i professors, participació a l´aula i durant les activitats...
           - Vivencia que té l´alumne/a de la seva problemàtica. Aspectes emocionals.
           - Vivència que té la família de la problemàtica del fill/a. Al final de la reunió la tutora em comenta que necessitarien més materials per tal de treballar a l´aula ordinària. Vol que ens coordinem periódicament per poder treballar en la mateixa direcció, i per introduir materials que estigui treballant al taller a l´aula i viceversa.

Per tant, em marco tres objectius més per a aconseguir durant aquestes pràctiques:

1- Crear/cercar material adaptat d’acord amb els objectius dels plans individuals (encara no elaborats).

2- Treballar conjuntament amb la tutora i professora de Llengua Catalana per poder treballar els mateixos continguts a l´aula ordinària i al Taller de llenguatge.

3- Participar en l´elaboració dels plans individualitzats (àrea de llengua catalana).

Observacions personals

Havia preparat una eïna d´observació per als tutors dels alumnes que seleccionèssim, però finalment només m´he pogut entrevistar amb una tutora i, com que ens ha faltat temps, només li he pogut preguntar sobre els suports que utilitza a classe. Els altres ítems sobre aspectes concrets de lectura i escriptura m´ha dit que de seguida que conegui als alumnes, jo mateixa podré contestar-lo. Així que ho faré així.

FASE 3: AJUSTAMENT DEL PLA DE TREBALL.

Objectius

Durant aquesta fase em plantejo comunicar els resultats obtinguts a la fase anterior a una de les tutores de 1er d´ESO que a més a més és la professora de Llengua Catalana de tots els grups. Aixímateix, espero poder iniciar una reflexió conjunta sobre què s´està fent actualment per atendre als alumnes amb més problemes de lectoescriptura i quines actuacions podem fer conjuntament. És a dir, em trobo en la fase de reajustament del pla de treball en base a les necessitats dels alumnes i professors.

Descripció del treball realitzat

Em vaig reunir amb una tutora de 1er d´ESO, que a més a més és la professora de l´assignatura de Llengua Catalana de tots els cursos. Vam estar comentant tota la informació que havia extret de l´anàlisi dels materials que m´havia facilitat la tutora de pràctiques. A la taula següent podreu veure el nombre total d´alumnes amb problemes de lectoescriptura:

Alumnes amb diagnòstic (TDAH o dislèxia): 2 alumnes

Alumnes amb Pla individualitzat: 6 alumnes

Alumnes amb dificultats significatives detectades i als quals se li han estat fent adaptacions metodològiques: 3 alumnes

Alumnes amb dificultats, sense cap tipus d´adaptacions: 12 alumnes

                                                                                                                        TOTAL:        23 alumnes

La tutora va mostrar la seva preocupació davant d´unes xifres que ja coneixia sobradament: hi ha molts alumnes que arriben a l´ESO amb dificultats en la seva lectoescriptura, a més a més de totes les altres problemàtiques que podem trobar com trastorns de conducta, diferents ritmes i estils d´aprenentatge, dificultats d´atenció, absentisme, desmotivació, etc.

Li vaig explicar la meva intenció de treballar alguns casos concrets i en petit grup, fora de l´aula, per ajudar-los a millorar la seva competència lingüística. Vam estar comentant llarga estona sobre quins alumnes serien els més adequats, i sobre quins alumnes podria treure de la classe algunes hores per a reforçar aquesta àrea instrumental. Vam descartar els alumnes amb diagnòstic i els que tenen dificultats lleus i no necessiten adaptacions. Els alumnes diagnosticats reben suport de professionals externs privats.

Finalment vam acordar que el més adequat seria treballar amb 5 alumnes que provenen del mateix centre i que tenien plans individualitzats a primària. Els alumnes són:

- Alumna F: L´alumna té 12 anys i és del Marroc. Va arribar a Catalunya fa quasi 2 anys. A casa parla l´àrab, i a l´escola parla i entén el castellà i el català. Aprén molt ràpid i té molta motivació per anar a l´escola. És la petita de 3 germans; els seus germans tenen 16 i 18 anys i no estudien. La seva llengua materna és no romànica i el seu sistema d´escriptura és consonàntic (dins del grup intrasil·làbic i fonemogràfic, com l´alfabètic), (Moreno Cabrera, 2012).

- Alumne E: té 14 anys i és de Guinea-Bisáu. Va arribar a Catalunya al març d´aquest any i la seva llengua materna és el portuguès. Amb els germans també parla en castellà. Entén força el català, tot i que li costa molt llegir i escriure´l. No és gens treballador. El seu sistema d´escriptura és alfabètic i el portuguès és una llengua romànica. 

- Alumne L: Té 14 anys i és de Guinea-Bisáu. És germà bessó de l´E. Aprén molt ràpid i és treballador. A casa parla portuguès. Parla castellà i una mica català. Escriu força bé el català.

- Alumne Y: Té 12 anys i és de la Xina. Aquest és el seu quart curs a l´escola. Té una germana gran que va acabar els estudis obligatoris i un germà petit que va a la mateixa escola. La seva llengua materna és el xinès, per tant és una llengua no romànica, i el seu sistema d´escriptura és logosil·làbic.

- Alumne C: Té 13 anys i és català. Va repetir 3er de primària. Es va incorporar al centre a cicle mitjà; anteriorment no havia tingut una escolarització regular. Viu en un CRAE, ja que li van treure la custòdia a la mare. Veu habitualment a la mare i tenen bona relació. Al centre i amb educadors i la mare parla castellà i a l´escola català.

Així, els alumnes tenen dificultats per escriure, comprendre i redactar textos per què el català no és la seva llengua materna i estan en procés d´adquisició o bé, com en el cas d´en C, degut a problemàtiques familiars no ha assistit amb estabilitat a un centre educatiu i no ha assolit un nivell esperable a la seva edat.

Avaluació

En faig una valoració positiva dels acords presos. Els 5 casos tenen les seves particularitats i suposen per a mi un repte personal ja que hauré de tenir en compte les seves dificultats específiques i motivacions.

Observacions personals

Em plantejo revisar el Pla d´atenció a la diversitat del centre per conèixer totes les actuacions que es duen a terme per a la inclusió de tot l´alumnat. El PAD és un document marc on es fixen criteris, orientacions, mesures d'atenció i suports. Ha d'ésser conegut per tot el professorat del claustre i és el document que ha de conduir les decisions en el si de la comissió d'atenció a la diversitat. A l´ESO El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge. El centre ha de dissenyar estratègies per atendre les necessitats identificades (Comissió d´atenció a la diversitat, criteris organitzatius, aules obertes, unitats d´escolarització compartida, unitats de suport a l´educació especial, adaptacions i modificacions del currículum, acció tutorial, atenció a l´alumnat nouvingut...).

FASE 2 : Recollida i anàlisi de dades dels alumnes de 1er d´ESO.

Objectius

En aquesta fase he volgut fer una exhaustiva recollida de dades en relació als alumnes que presenten dificultats en les seva habilitat lectora i escriptura, de manera que he recopilat informacions de diverses fonts que el centre ha posat el meu abast.

Descripció del treball realitzat
He dedicat varies hores de pràctiques a llegir i analitzar diferents documents:

Actes de reunió del 3er trimestre dels alumnes de 6è (mateix centre). Aquestes actes corresponen a la Comissió d´avaluació dels tutors a finals del curs passat. En aquestes actes es fa una valoració del grup en general d´aspectes relacionats amb els continguts (ritmes d´aprenentatge, grau d´assoliment de la programació...), amb aspectes relacionats amb les actituds (relació amb el mestre, entre els companys, ambient entre classes...), amb les actituds davant del treball i la metodologia que millor ha funcionat amb el grup, així com una valoració de les dificultats generals del grup. Després, hi ha un quadre amb les valoracions individuals, alumne per alumne, on s´indiquen aspectes destacables, actuacions realitzades i acords presos.


Informes de traspàs d´altres escoles, quan els alumnes s´han incorporat aquest curs a 1er d´ESO. La majoria d´informes tenien uns apartats comuns, i d´altres també han afegit a més a més els resultats de les proves competencials realitzades a 6è.


Alguns informes de les proves d´avaluació de les competències bàsiques realitzats a 6è i facilitats pels pares i mares dels alumnes del mateix centre.


Llistat de tots els alumnes de 1er d´ESO amb les observacions dels tutors. Les observacions les va agafar la orientadora de secundària (la meva tutora de pràctiques) a la reunió d´avaluació de 6è. Després, a principis de curs hi va haver una reunió de 1er d´ESO amb l´orientadora de primària i de secundària per acabar de fer traspàs d´informació dels alumnes que passen de primària a secundària.


Llistat de tots els alumnes de 1er d´ESO amb noves observacions que l´orientadora va recollir durant la primera reunió de pre-avaluació amb els tres tutors de 1er d´ESO.

Avaluació
Va ser molt interessant i motivador per a mi recopilar tota aquesta informació i analitzar-la, per tal de seleccionar aquells alumnes que ja tenen dificultats des de primària. M´haguès agradat participar en reunions de traspàs de principis de curs, però encara no havia començat les meves pràctiques i no sabia que es realitzaria tant aviat. També m´hauria agradat participar en la primera reunió de pre-avaluació del nou curs, però per motius d´incompatibilitat d´horaris m´ha sigut impossible.

Observacions personals

Al meu pla de treball havia previst participar en alguna de les reunions que els tutors de 1er d´ESO tenen setmanalment, per tal d´exposar-los el meu pla de treball, conèixer les seves inquietuds i necessitats en el seu dia a dia front la gran diversitat que hi ha a les seves aules, però no ha pogut ser així i ha estat la meva tutora de pràctiques la que els va explicar el meu projecte a l´Equip Directiu i a l´equip de tutors de 1er. Igualment, espero poder aconseguir certa col·laboració amb la professora de Llengua Catalana, que està molt interessada en el meu projecte de pràctiques.

Per últim, també havia previst realitzar alguna observació a l´aula però s´ha valorat que en tot cas s´hauria de realitzar un cop seleccionats els alumnes amb els quals treballaré.