miércoles, 17 de diciembre de 2014

REFLEXIONS FINALS


Avui ha sigut el meu últim dia al centre de pràctiques, i ara és el moment de mirar enrere i fer una reflexió de tot l´après i tot el viscut aquests mesos. Els dos practicums els he realitzat al mateix centre i, tot i que de vegades he pensat que fora bo estar en dos centres diferents per tal de comparar com es treballa en un i en l´altre, finalment no puc estar més satisfeta de com han anat aquests dos períodes en què he pogut tenir un paper més d´observadora (al primer practicum) i un altre més actiu i participatiu (al segon).

Primer de tot vull agrair al centre per haver-ne donat aquesta oportunitat i especialment a la meva tutora, Marta, per tota la seva paciència i entusiasme durant aquest camí. Durant aquest propi procés d´aprenentatge he tingut sort de poder comptar amb la seva orientació i ajuda en els moments necessaris, i he pogut aprendre i gaudir de la seva forma de fer i treballar a l´escola com a orientadora de les etapes d´ESO i Batxillerat.

Són moltes les experiències viscudes aquests mesos, com ara les enriquidores converses amb la Marta sobre com des de la posició de l´assessorament psicopedagògic podem incidir en millorar l´educació de tots i cada un dels alumnes de l´escola, sobre com aportar als professors i professores estratègies i maneres d´ensenyar que optimitzin al màxim les seves capacitats i per descomptat les dels seus alumnes. He pogut viure en la meva pell com des del Departament d´orientació es couen algunes idees com per exemple les trobades amb pares i mares amb alumnes amb dislèxia, l´aplicació del treball de les intel·ligències múltiples a l´aula, els projectes singulars, l´apropament de l´escola a la comunitat com la metodologia anomenada aprenentatge servei, etc.; que potser en un futur seran mesures normalitzades i utilitzades al centre. Ja veieu com d´interessants han sigut les nostres converses!

Un altre aspecte que m´agradaria destacar és que des del primer moment he pogut aplicar tots els coneixements que he anat adquirint al llarg dels estudis i això m´ha fet feliç, he gaudit moltíssim rellegint PAC´s d´altres cursos, bibliografia diversa, material d´assignatures ja acabades, etc. Crec que és primordial lligar tota la part més teòrica amb el dia a dia que ens trobarem com a professionals el dia de demà (demà cada cop més a prop!).

Obviament el contacte amb alumnes amb problemes de lectura i escriptura a causa de la seva incorporació tardana al sistema educatiu català, i per tant, a causa de la seva poca experiència amb el català, ha sigut molt gratificant i m´ha aportat una altra visió que desconeixia. Cal donar suport integral a aquests nois i noies, tant a nivell emocional, com acadèmic, s´ha d´apropar l´escola a les seves famílies, i sobretot se´ls ha de poder atendre´ls igualment a la resta d´alumnes a l´aula ordinària. M´ha semblat molt complexe tot l´entramat de l´etapa de secundària, on s´han d´aglutinar tot una sèrie d´especialistes i professionals diferents, han de treballar tots en la mateixa direcció, coordinar-se, i a més a més ser sensibles a la diversitat a la qual atenen. Penso que la feina del Departament d´orientació és molt important en aquesta sentit de suport i acompanyament als professors/es.

Com a punt més negatiu de la meva experiència, comentar que m´haguès agradat participar en alguns espais com ara reunions de nivell, de tutors, juntes d´avaluació o pre-avaluació, reunions amb l´EAP, amb la CAD o amb la Comissió social. Però les meves hores d´assistència al centre eren els dimarts a la tarda i els dimecres al matí, i aquest horari tan rígid i ajustat no m´ha permès assistir-hi algunes vegades, i d´altres des del centre no m´han deixat per motius de protecció de dades dels alumnes implicats. Igualment, sempre he sigut molt curiosa i he bombardejat a preguntes a la meva tutora per averiguar què s´estava fent amb aquest cas o l´altre, quins protocols s´engegaven, com havia anat una reunió, etc.

En quant al meu projecte de pràctiques, sóc conscient que no ha sigut una intervenció psicopedagògica tal i com hem estudiat al llarg dels estudis, més aviat ha sigut una intervenció directa amb l´àmbit alumnes i una aproximació al que seria una veritable intervenció col·laborativa i constructiva. He fet el que he pogut, he intentat adaptar-me a la situació del centre, al que el centre m´oferia, i estic molt satisfeta per tot plegat. He desenvolupat el meu projecte de la millor manera que he sapigut i sempre sense perdre de vista la visió que des dels estudis se´ns demana. De cara a les propostes que hem d´elaborar a la memoria final, podré desenvolupar el que realment faria a partir d´aquí, que, tot i ser hipotètic, podria ser una intervenció real (si haguès tingut més temps, més possibilitats).

Vull acabar dient que ha sigut una experiència molt positiva i he après moltíssimes coses de la pràctica real de la professió. A més a més, l´elaboració d´aquest blog ha sigut motivador i m´ha facilitat la reflexió i una constant avaluació del meu procés d´aprenentatge.

Fins aquí la meva darrera entrada, ara cal continuar endavant i continuar aprenent! Moltes gràcies a tots/es per llegir fins aquí!

lunes, 15 de diciembre de 2014

ASSESSORAMENT A PROFESSORS/ES

Porto uns dies preparant un llistat amb algunes orientacions per als tutors/es i professors/es dels 5 alumnes que fan el taller de català. Les orientacions són tant de caire general, aplicables a tot el grup classe i a tot l´alumnat, com de caire més específic per a aquests alumnes amb dificultats en parlar i escriure el català correctament. Als estudis sempre s´ha defensat la postura de l´atenció a la diversitat de TOT l´alumnat, i no només dels alumnes amb desavantatges. Així que he elaborat, gràcies a la lectura d´alguns llibres i articles, aquest llistat que crec pot ser molt útil per als professionals de l´etapa de secundària, que tenen com a gran repte fer de les seves classes quelcom adaptat a cadascun dels seus alumnes i a la multiplicitat de ritmes d´aprenentatge, motivacions, capacitats, etc.

Voldria comentar que moltes d´aquestes mesures ja s´estan aplicant, que les contempla el PAD, i que segurament molts dels professionals de l´escola ja utilitzen i són conscients que amb elles poden obtenir millors resultats. Igualment, no he pogut parlar amb tots els agents implicats en l´educació dels infants, així que he volgut fer un resum de totes les actuacions que ells poden dissenyar i aplicar a l´aula ordinària per a continuar en el camí d´atendre de la millor manera possible als seus alumnes. També és cert que reflexionar sobre aquestes maneres de fer, sobre la pròpia pràctica, ha de ser un exercici continu i compartit amb la resta de companys/es, i que permeti la flexibilitat i adaptació a les noves situacions i contextos.

Algunes de les orientacions són:

- Promoure la diversificació de les formes d´organització i agrupament de l´alumnat dins l´aula.

- Les tasques han de ser de tipus obert, que admeten diferents nivells possibles de resolució.

- Utilitzar materials didàctics diversos i diversificables que utilitzin diferents suports i mitjans.

- Cal transmetre als alumnes i als seus companys expectatives altes sobre el treball i el rendiment acadèmic d´ells.

- Cal usar diferents formes d´agrupament de l´alumnat dins de l´aula, en el context d´una estructura de caràcter predominantment cooperatiu.

- Els materials curriculars que usin han de utilitzar suports i mitjans diferents (visuals, auditius...), i han de ser oberts, adaptables.

- Establir contextos de treball simultanis i diversificats dins l´aula, que permetin la confluència de diferents activitats i ritmes de treball (seguint, per exemple, un model de programació multinivell).

- Fomentar l´autoavaluació i la coavaluació, per ajudar a l´autoregulació dels aprenentatges dels alumnes.

- Fomentar l´autoestima i motivar-los en el seu propi procés d´aprenentatge.
 
 
Bibliografia


Generalitat de Catalunya. Departament d´Educació. (2010). Caixa d´eines 09. Llengua, interculturalitat i cohesió social. Cap a un currículum més inclusiu (II). Recuperat el 13 de desembre de 2014, de:http://www.xtec.cat/alfresco/download/direct?path=/Company%20Home/Projectes/xtec_public/caixaeines9.pdf


J. Onrubia (Coord.) (2004). Criterios psicopedagógicos y recursos para atender la diversidad en secundaria. Barcelona: Graó.


E. Martín i T. Mauri (Coords). (2011) Orientación educativa. Atención a la diversidad y educación inclusiva. Barcelona: Graó.


E. Martin i T. Mauri (Coords.) (1996). La atención a la diversidad en la educación secundaria. Barcelona: Editorial Horsori.










Mapa conceptual: com atenen des del centre als 5 alumnes?

He realitzat un mapa conceptual amb totes aquelles mesures d´atenció a la diversitat que s´estàn aplicant als 5 alumnes amb els quals estic fent el taller de català. També he volgut posar tots aquells agents implicats en el procés d´E-A dels alumnes així com la manera com, des de l´escola, s´efectúa l´avaluació del mateix. 




martes, 9 de diciembre de 2014

El Pla Educatiu d´Entorn de la ciutat

Dos dels alumnes amb els que treballo han estat seleccionats per a fer un curs de Llengua Catalana el proper trimestre.El curs es realitzarà en un altre institut, dues tardes per setmana de 16 a 18h. Es tracta d´uns cursos impulsats pel Pla Educatiu d´Entorn (PEE) del municipi, el qual vetlla per l´equitat educativa, l´ús de la llengua catalana i l´educació intercultural. Aquests plans formen part del Pla per a la llengua i la cohesió social (LIC) del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i es diferencien dels projectes educatius de ciutat en el fet que estan dirigits exclusivament a la població escolaritzada i les seves famílies.
Les accions que es desenvolupen dins del Pla Educatiu d´Entorn de la ciutat, es troben emmarcades en 6 objectius:

- Incrementar l´èxit escolar.

- Contribuir a millorar les condicions d´escolarització.

- Potenciar l´equitat i la participació en el marc d´una educació inclusiva per reduir les desigualtats.

- Millorar la presència i l´us social de la llengua catalana com a llengua comuna i valoració de la diversitat lingüística.

- Potenciar els espais de convivència i el compromís cívic.

- Enfortir els vincles entre famílies i el centre educatiu.

Per complir aquests 6 objectius, dins del PEE es realitzen activitats com el reforç escolar a primària i secundària, la comissió d´absentisme, projectes singulars, les jornades d´informació i orientació professional, projectes d´aprenetatge servei, dinamització famílies, etc.

Personalment, ha estat molt interessant que la meva tutora em donès aquesta informació, que he pogut lligar amb coneixements adquirits durant els estudis. La meva percepció és que hi ha molt bona coordinació del centre amb l´entorn, ja que es realitzen moltes accions coordinades com aquesta.

Vila, I. (2000). Intervenció psicoeducativa en l´entorn social. A Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC.

http://www.mataro.cat/portal/ca/educacio/participacio_educativa/pee/
 

domingo, 7 de diciembre de 2014

COORDINACIÓ AMB LA TUTORA I PROFESSORA DE CATALÀ.

Objectius
Dimecres passat vaig reunir-me amb la tutora d´un dels 3 grups de 1er d´ESO, que també és la professora de Llengua catalana dels 3 grups, i que per tant coneix als 5 alumnes amb els que estic treballant.

En aquesta reunió haviem de reportar-nos un feedback de les nostres actuacions, fer seguiment de cadascun dels alumnes ja que s´apropa el final del trimestre i la tutora creu convenient que els alumnes també tinguin nota del taller de llenguatge que estan fent amb mi.

Els objectius que em plantejo a priori són:

- Explicar a la professora de català quines són les actuacions que he realitzat i estic realitzant amb els 5 alumnes, en base als resultats obtinguts a l´avaluació inicial.

- Participar en l´elaboració i seguiment dels plans individualitzats dels alumnes.

- Aportar dades sobre l´evolució dels alumnes en relació als objectius marcats al taller.


Descripció del treball realitzat
Hem estat reflexionant una llarga estona sobre l´evolució dels 5 alumnes, especialment en relació a les seva competència lingüística, però també a nivell conductual, motivacional i emocional.

Li he estat explicant la metodologia que empro durant el taller, que és molt activa i fonamentada en l´aprenentatge significatiu i en l´ensenyament comunicatiu de la llengua. Ella està molt sensibilitzada per l´atenció a la diversitat i atén als alumnes de la manera més integradora i personalitzada possible. Per exemple, elabora molt material didàctic adaptat del material que utilitza per a la resta d´alumnes. Però, tal i com ella m´explicava, de vegades no hi ha més remei que donar feina als alumnes per a que treballin autònomament durant la classe per a que assoleixin un nivell bàsic i puguin "enganxar-se" als continguts i forma de fer de l´aula ordinària.

Per a la professora era molt important que jo poguès aportar informació sobre l´evolució dels 5 alumnes durant aquest trimestre, ja que ella vol que la meva valoració també estigui reflectida a les notes finals del trimestre.

Avaluació
L´hora ha passat volant i no ha donat temps a fer una revisió dels plans individualitzats. Caldrà una altra reunió de coordinació.

Observacions personals
M´haguès agradat coordinar-me més vegades amb aquesta professional així com amb les altres persones que també estan fent reforç de llengües (un germà fa una hora de català als mateixos alumnes). És a dir, penso que és essencal que hi hagi una planificació del treball de l´aula ordinària coordinat amb el de les aules de reforç o matèries optatives de català, per exemple. Per tant, en relació al funcionament del taller, aquest seria un aspecte a millorar.

Vull remarcar que és molt gratificant quan algú valora tant la feina que estàs fent i té en compte tots els comentaris que fas. Reflexionar conjuntament sobre l´educació d´aquests nois i noies amb una professional amb tanta experiència va ser molt enriquidor per a mi. 

 

FASE 6: AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ.

Encara em queden algunes sessions de treball amb els alumnes, però tot i així ja he iniciat la fase d´avaluació ja que la setmana passada em vaig reunir amb la tutora i professora de Llengua catalana per tal de fer una valoració del progrés dels alumnes durant el trimestre. Aquesta és la meva previsió inicial per a l´avaluació de la intervenció.

FASE 6 : Avaluació 
DATA: Desembre 
HORES: 12 hores
Objectius:
- Avaluar les diferents intervencions i valorar si la lectura i escriptura dels alumnes és més funcional.
- Conèixer el grau de satisfacció dels alumnes i dels seus tutors.
- Avaluar la coordinació amb els tutors.
Destinataris/àries: Tutors de 1er d´ESO i alumnes amb els quals s´ha intervingut.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
- Reunió amb els tutors de 1er d´ESO per posar en comú les impressions un cop finalitzada la intervenció. Propostes de millora i aplicació de les tècniques a l´aula ordinària.
- Recollida de la valoració dels propis alumnes.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
- Entrevista informal amb els tutors i amb els alumnes per conèixer el grau de satisfacció i impacte del programa.
- Proves per a comparar amb els resultats inicials.
- Observacions durant les intervencions.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Valoració i reflexió a partir del resultat obtingut en les entrevistes.
- Seguiment de l´evolució dels alumnes.
- Recollir per escrit els resultats i les conclusions, així com les propostes de millora per a futures intervencions.
- Valoració personal de les pràctiques, valoració del diari de pràctiques.


L´APRENENTATGE SIGNIFICATIU AL TALLER DE LLENGUATGE

Alguns alumnes fan matèria optativa de català, no tots. I també repassen ortografia en aquesta classe. Des del principi he volgut que la meva intervenció sigui un espai on treballar, de manera més lúdica, la lectura i l´escriptura. Per això, m´estic basant en els següents principis de l´aprenentatge significatiu:

- Tenir en compte la motivació i els interessos dels alumnes.

- Vetllar perquè l´aprenentatge de la lectoescriptura sigui funcional, significatiu. Han de trobar sentit en allò que es fa, per exemple utilitzant situacions reals.

- Establir relacions constants entre allò que saben i el nou contingut (Zona de Desenvolupament Pròxim).

- Facilitar el treball cooperatiu, unir al grup per la consecució d´una meta comuna.

- Aprofitar els errors per oferir models.

- Facilitar material diversificat de lectura i escriptura.

- Propiciar l´autoestima.

DURANT LES SESSIONS: PRACTICAR LA CORRESPONDÈNCIA SO-GRAFIA



Com diu E. Garriga a la llicència d´estudis "La consciència de la lectura en el nen sord: cal saber "parlar" per poder llegir?", quan existeix un cos sòlid de coneixements sobre el què s´entén per lectura, quines són les condicions sota les quals promoure el seu ensenyament i els processos implicats en el seu aprenentatge (un d´ells, la consciència fonològica), la millor manera de fer avançar els nostres alumnes que presenten dificultats és, més que plantejar-nos el què fer amb ells, qüestionar-se el perquè (causa i finalitat) fem les coses.

L´avaluació inicial va donar peu a extreure conclusions sobre la capacitat dels alumnes de reconèixer el so i la grafia corresponent. És cert que els alumnes no parteixen de zero i tenen molts coneixements assolits en aquest camp, però tot i així es va detectar que hi havien alguns problemes, amb alguns sons en concret, per fer correctament aquesta correspondència so-grafia. Per aquest motiu es va decidir que un dels objectius del taller seria practicar l´estructura fonològica de les paraules, sobretot en els fonemes i lletres diferenciades de la llengua catalana.

Estic realitzant diferents tipus d´activitats per a treballar la consciència fonològica, com per exemple:

- Cadena de paraules i síl·labes: dir una paraula que comenci per la mateixa síl·laba que la síl·laba final que ha dit el company/a.

- Lletrejar: del dret i del revés. La veritat que ha tingut molt d´éxit el joc del "Gran dictat" i l´hem fet dues vegades. Els alumnes han de lletrejar una paraula, cada cop més llarga i amb més dificultat, i si s´equivoquen, passa el torn i ho prova el company següent.

- Fer rimes: ho he fet oralment, llegeixo una frase o dita i ells l´han d´acabar, s´han d´inventar alguna paraula que rimi amb la última síl·laba.

- Dir paraules amb 2 síl·labes, amb 3, amb 4.

- Recordar una frase: primer dic una paraula, el primer nen diu la paraula i continúa la frase amb una paraula més, després el següent company ha de repetir la frase i aportar una nova paraula. Quan un s´equivoca i s´oblida d´una paraula, ha perdut. El joc continúa i acaben jugant només dues persones, que han de recordar una frase disparatada i molt llarga.
 
 

lunes, 1 de diciembre de 2014

CONCRECIÓ DEL PLA D´ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DEL CENTRE

Objectius

Revisar el Pla d´atenció a la diversitat del centre on realitzo les pràctiques, concretament en relació a les mesures que el centre preveu per a l´etapa de secundària.

Entendre per què es fa el que es fa amb els 5 alumnes amb els quals estic treballant.

Com és el PAD del centre?
El Pla preveu diverses mesures per tal d´atendre la diversitat de tot l´alumnat del centre, de manera que diversificant la manera d´ensenyar es facilita l´aprenentatge i el desenvolupament de tots els infants:

- Mesures generals:

Estratègies didàctiques i metodològiques que facilitin el desenvolupament de cada alumne (treball cooperatiu, apadrinament lector, projectes...)

Estratègies d´acompanyament i orientació individual definides al Pla d´acció tutorial.

Estratègies d´acompanyament i orientació grupal derivades dels diversos plans dins del Projecte educatiu de centre: PAT, Pla d´acollida, Pla de convivència i mediació.

Oferta d´assignatures complementàries i matèries optatives.

Mesures organitzatives com ara els agrupaments flexibles, els desdoblaments, tallers, el treball per racons, etc.

- Mesures específiques:

Mesures incloses dins de la programació d´aula: adaptacions metodològiques, adaptacions de materials, adaptacions d´activitats i adaptació de l´avaluació (no significativa).

Mesures organitzatives: atenció individualitzada, grups d´ampliació i reforç, aula d´acollida, aula de suport...

- Mesures extraordinàries:

Plans individualitzats.

Programes de diversificació curricular ordinaris.

Unitats d´escolaritat compartida.

Escolaritat compartida entre l´escola i el CEE.

Unitats de suport d´educació especial.

Atenció educativa fora de l´entorn escolar.


Observacions personals
Aquest Pla d´atenció a la diversitat és comú a totes les escoles maristes del territori, per la qual cosa hi ha moltes mesures que realment al centre on estic fent les pràctiques no s´apliquen. Per exemple, el centre no disposa d´aula d´acollida per motius de ràtio d´alumnes nouvinguts o d´incorporació tardana. Els 5 alumnes amb els quals estic treballant en petit grup, tenen Pla individualitzat i assisteixen una hora a la setmana a l´aula de reforç. Els professors dels alumnes realitzen adaptacions metodològiques, de materials i sovint d´activitats. També la manera d´avaluar queda adaptada. Totes aquestes mesures queden reflectides al PI.

Per tant, els alumnes que cursen amb PI s´atenen també amb les mesures d´atenció al a diversitat de caire general i les propostes generals d´aula per a tot l´alumnat són la base de les decisions sobre la planificació personalitzada.

ATENDRE LA DIVERSITAT: ClaroRead.

A més a més del treball personal que estic fent al centre (projecte de pràctiques), també continúo amb les meves observacions de les tasques diàries de la meva tutora, per tal d´aprendre tot el possible durant la meva estança a l´escola. 

Aquesta setmana ha arribat a l´escola el paquet informàtic ClaroRead, un software multisensorial que dona suport a les tasques de llegir i escriure. La meva tutora de pràctiques se l´ha descarregat al seu ordinador, i aviat vindrà una persona experta de la empresa que distribueix aquest producte per a explicar com funciona a tota la comunitat educativa i als pares i mares interessats en tenir-lo a casa seva.

Es tracta d´un programa informàtic pensat per a alumnes amb dislèxia, TDAH i altres trastorns del llenguatge, per a que puguin gaudir d´autonomia utilitzant les tecnologies com a eina de suport al seu aprenentatge. El programa llegeix qualsevol text, inclús els escrits pels propis alumnes, reforçant l´aprenentatge ortogràfic i la puntuació correcta dels textos. Es poden personalitzar funcions depenent de les necessitats i capacitats individuals.

L´objectiu principal d´aquest programa és que els alumnes amb aquestes problemàtiques puguin estudiar autònomament (a casa o a l´escola) i agafin hàbits, repassin les lliçons que es fan a classe, i sobretot, tinguin confiança en ells mateixos de cara a afrontar les tasques educatives.

Seria interessant poder assistir-hi a aquesta sessió formativa del programa, de ben segur que sorgeixen dubtes i experiències dels professors i familiars que seràn molt enriquidors per a tothom.

domingo, 23 de noviembre de 2014

NOTÍCIA: EL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT ES PREOCUPA PER LA MILLORA DE L´ORTOGRAFIA DELS ALUMNES DE L´ESO

El passat 4 de novembre el Departament d´Ensenyament va publicar un document en pdf on s´indiquen unes Orientacions pràctiques per a la millora de l´ortografia dels alumnes d´educació secundària. Certament es tracta d´un document molt interessant on es fa un repàs de totes aquelles estratègies i metodologies que podem emprar, de manera transversal, des de totes les matèries, per a millorar l´ortografia dels nostres alumnes. A més, hi ha un apartat dedicat a l´ atenció a la diversitat dins de l´aula, que és possible quan es treballa cooperativament, quan es tenen en compte els diferents ritmes i nivells d´aprenentatge, quan es programen activitats i es dissenyen materials en base a aquestes característiques individuals.
Als annexes també hi ha una sèrie de qüestionaris que es poden aplicar als professors per a fer-los reflexionar i recollir dades sobre com ensenyen, corregeixen i avalúen als seus alumnes en relació a l´ortografia. També hi ha qüestionaris que es poden aplicar als alumnes per a conèixer la seva actitud i motivació envers l´ortografia i com a mode d´autoavaluació. 

DURANT LES SESSIONS: COMPRENSIÓ I REDACCIÓ DE TEXTOS

Per a preparar el Taller m´estic inspirant en molta bibliografia i webgrafia, ja que vull partir d´unes determinades bases teòriques per a posteriorment programar les sessions i les activitats: sobretot la meva intenció és activar els seus coneixements previs i fer de les sessions un espai de discussió conjunta, fomentant la participació i l´aprenentatge autònom dels alumnes així com l´aprenentatge significatiu.

Una estratègia que estic utilitzant en el desenvolupament de moltes sessions és la lectura conjunta. Llegir plegats i amb la guia de l´adult es basa en la noció de zona de desenvolupament pròxim (ZDP), que és un espai psicològic i al mateix temps social on dues o més persones col·laboren en la realització d´una activitat, de manera que juntes poden assolir un resultat millor que el que una d´aquestes persones podria assolir pel seu compte. L´objectiu és que aquesta activitat sigui progressivament cosa d´una sola persona: l´alumne.

Durant les activitats de lectura conjunta, es poden aplicar tres mediacions possibles:

- Mediacions genèriques: serveixen per ajudar a orientar-se en la tasca i regular-ne l´execució. Són mediacions per a que l´alumne pugui organitzar la seva activitat. Són, per tant, totes aquelles ajudes que s´ofereixen en els moments clau de la resolució de la tasca (quan es defineixen els objectius, quan es supervisa, etc.). Per exemple, podem utilitzar frases com "tracta de treure la idea global" o "has de parar després de cada paràgraf, pensa bé si té sentit, si et van encaixant les idees".

- Mediacions específiques: quan també es diu als alumnes que duguin a terme alguna activitat concreta per a poder comprendre el text. Serien preguntes com "què hi posa aquí?", "què significa?", "fixa´t en aquesta paraula", "què hi diu en aquesta oració?". També és interessant ajudar-los a construir les idees generals o macroestructura, dient "digues amb les teves paraules el que et sembli més important", o animar-los a subratllar la idea més important, per exemple.

- Ajudes materials: es pot recapitular tot el que s´ha anat llegint, o connectar el que s´ha llegit amb aconteixements o vivències del món real. D´aquesta manera l´alumne llegeix dintre d´una activitat plenament contextualitzada i plena de sentit.

Com diu Sánchez (2000), "una experiència conjunta és el germen d´un aprenentatge autònom".

Bibliografia: E. Sánchez (2000). Comprensió i redacció de textos. Barcelona: Col·leció Innova, Edebé.

FASE 5: INTERVENCIÓ, TALLER DE LLENGUATGE.

Objectius  
Després de l´anàlisi de l´avaluació inicial realitzada a tots els alumnes, toca prendre decisions en relació a quina serà la intervenció posterior. Cada un dels 5 alumnes té les seves dificultats específiques en la lectura i en l´escriptura, així que he decidit centrar la meva intervenció en base a la millora de 3 aspectes: l´ortografia, la lectura i comprensió de textos i la correspondència so-grafia.

Descripció del treball realitzat
Cada setmana hi ha 3 hores de taller de llenguatge amb els alumnes, així que he decidit fer una programació adaptada als alumnes i a les hores d´intervenció directa. Les activitats que duré a terme al llarg de la intervenció les he agrupat en tres categories:

Activitats per millorar l´ortografia dels alumnes.
Un cop acabada la fase de l´avaluació inicial, es van detectar moltes dificultats a nivell ortogràfic, així que he decidit treballar cada setmana un aspecte de l´ortografia. He realitzat una revisió del material del què disposa l´escola i he cercat a d´altres fonts (internet, llibres) materials que poguès adaptar a les sessions amb els 5 alumnes. Cada alumne realitza un tipus d´errades en major mesura, com per exemple les errades fonogràfiques, que és quan s´escriu una lletra en comptes d´una altra que sona diferent o fer una omissió; o bé les errades morfològiques, com per exemple no escriure la -r sorda final. Es traballaran l´ús els signes de puntuació, l´ús de les majúscules, la vocal neutra, l´ús de les grafies r/rr, b/v, bl/br, ny, etc.

Activitats per a practicar la lectura i la comprensió de textos. Cada setmana dedicaré una part de les sessions a la lectura i la reflexió sobre el text que s´acaba de llegir. El principal problema dels alumnes és que no coneixen el significat d´algunes paraules i això els hi fa perdre el fil. Arrel d´això, tenen dificultat per a entendre la idea general del text.

Activitats per millorar la correspondència so-grafia. Hi ha alguns alumnes que encara tenen problemes en escriure correctament un fonema o paraula, així que setmanalment realitzaré activitats per a millorar aquest aspecte bàsic. Hi ha molts jocs que treballen algunes habilitats lingüístiques fonamentals en l'aprenentatge de la llengua escrita. Aquests jocs tenen dues finalitats essencials: facilitar l'anàlisi de l'estructura sonora de les paraules i relacionar l'estructura sonora de la llengua oral amb l'estructura gràfica de la llengua escrita.

Observacions personals
Aquesta fase de presa de decisions posterior a l´avaluació inicial és convenient realitzar-la conjuntament amb els altres agents implicats (tutors, mestra de Llengua catalana, d´altres professors), però, de moment, i per causes alienes a mi, ha estat possible. Penso que haguès sigut interessant posar sobre la taula els resultats obtinguts i coordinar-me amb els altres professionals que treballen amb els alumnes, sobretot per anar tots en la mateixa direcció i reflexionar sobre la tasca que es realitza a l´aula ordinària. També per aportar informació per a elaborar els plans individualitzats, que encara no estan fets.
La meva tutora de pràctiques m´ha explicat que hi ha un germà marista que de manera voluntària treballa dues hores a la setmana amb alguns dels alumnes amb els que jo estic intervenint, i amb ell fan lectura i escriptura i sobretot activitats orals per a practicar l´ús quotidià del català. Cadascú fa el que pot, intentem donar suport a aquests alumnes per a que millorin el seu rendiment acadèmic, i totes les intervencions són positives per a ells; però estaria bé poder parlar-ho i programar la intervenció entre tots, penso que així els aprenentatges estarien més lligats entre si, més organitzats.


Bibliografia:  Ll. Andreu i Barrachina (Coord.) (2013). Les dificultats de l´aprenentatge de l´escriptura i de les matemàtiques. Barcelona: Editorial UOC.

domingo, 16 de noviembre de 2014

ELS PRINCIPIS PER A L´AVALUACIÓ DE LA LLENGUA

És molt extensa la bibliografia sobre el tema de l´avaluació psicopedagògica. He trobat un capítol molt interessant d´un llibre on surten una sèrie de principis que, segons l´autora, haurien de guiar tota avaluació de la llengua.

- Les activitats d´avaluació haurien de ser imaginatives i divertides,
- Les activitats d´avaluació haurien de tenir, entre elles, totes les marques de les bones activitats d´aprenentatge.
- Haurien de provocar un aprenentatge real.
- Haurien d´integrar les habilitats lingüístiques tant com fon possible i donar, al mateix temps, una realimentació analítica quan fos pertinent.
- L´avaluació hauria de tenir com a objecctiu principal produir un millor aprenentatge.
-Hauria de servir per a diagnòstic, per a assoliment d´objectius i de competències.
- Els aprenents s´haurien d´involucrar en el procediment d´avaluació.
- La retroalimentació procedent de l´avaluació hauria de ser clara, positiva i hauria d´estar basada en una bona teoria de l´aprenentatge de la llengua.

Haselgren, A. (2005), Avaluar la llengua dels aprenents joves. A L´avaluació dins i fora de l´aula. (89-107) Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.

ACTIVITATS REALITZADES PER L´AVALUACIÓ INICIAL: Exemple alumna F.

  • Avaluació de la consciència fonològica: No existeix cap test per a la valoració de la consciència fonològica, per això vaig realitzar algunes activitats per avaluar-la. Categories:
- Tasques de comparació de sons: es realitza un joc grupal en el qual l´alumna diu paraules que tenen el mateix so inicial o final que una paraula donada. L´alumna pensa la paraula que encaixa i realitza la tasca, tot i que coment errors i rectifica quan se li diu.
- Tasques de segmentació en fonemes: Tasques que requereixen un cert nivell de consciència fonèmica perquè implica comptar, pronunciar, suprimir, afegir i variar l´ordre dels fonemes individuals en paraules. Realitzo jocs de deletrejar paraules, de posar el fonema -pa darrere de cada síl·laba d´una paraula (casa= ca-pa, sa-pa) i de suprimir sons d´una paraula (per exemple, digues plat sense dir el so /t/). Sobretot l´alumna F confón alguns sons com e/i i b/p (sobretot les vocals). Quan fa la tasca de deletrejar, com que ha de pensar més la paraula, ho fa bé.
  • Avaluació de l´escriptura a partir de:
- Dictat de text i dictat de paraules: Realitzo un dictat de text i un dictat de paraules que contenen síl·labes travades. Al dictat del text no es perd, demana que repeteixi una paraula quan no ho té clar, té moltes faltes a nivell ortogràfic i relacionades amb la correspondència so-grafia, fa omissions de lletres. Les travades les escriu força bé. 



- Nivell ortogràfic: En quant a l´ortografia natural, la F fa errades en la correspondència so-grafia (es deixa lletres, les confon en alguns casos o altera l´ordre, per exemple), escriu paraules que es poden escriure amb més d´una grafia (v/b, g/j).
En quant a l´ortografia arbitària, l´alumna sovint no posa les majúscules, comet errors en la vocal neutra, en l´accentuació.
- Còpia a partir d´un text de la pissarra: ho copia molt bé. L´alumna té una bona grafia, molt comprensible.
- Text lliure (fluïdesa escrita): text poc abundant i no estructurat. Utilitza alguns signes de puntuació.


  • Avaluació de la lectura mitjançant:
- Lectura de text en veu alta: lectura lenta, respecta els signes de puntuació. Realitza pauses i rectifica algunes vegades quan llegeix malament una paraula.
- Lletrejar: alguns errors
- Fluïdesa oral: parla força bé el català, de vegades utilitza mots en castellà quan parla.
- Comprensió lectora a partir de la comprensió d´un text (resum, idea central, etc): bon nivell de comprensió lectora. Entén bé quan ha d´analitzar un text donat i extreure la idea general. Si alguna paraula no la comprén, la pregunta o bé llegeix novament la frase per entendre el context. Contesta bé les preguntes sobre el text.


lunes, 10 de noviembre de 2014

FASE 4: CONÈIXER ELS 5 ALUMNES I AVALUAR EL SEU NIVELL DE LECTOESCRIPTURA.

Objectius

Durant les primeres sessions amb els alumnes he aplicat diverses proves no estandaritzades per tal de conèixer quines són les seves dificultats més significatives de cara a la lectura i l´escriptura del català. Un dels altres objectius en aquesta fase va ser conèixer els alumnes, les seves motivacions, expectatives acadèmiques, i establir un bon clima de treball al taller.

Descripció del treball realitzat

Després de la concreció de la demanda i elecció dels 5 alumnes amb els quals treballaré, he volgut realitzar una avaluació de diferents aspectes del seu nivell de lectoescriptura. Per aconseguir-ho he realitzat les següents actuacions:

     - Entrevista semiestructurada i informal amb els alumnes sobre les seves característiques personals (família, motivacions, expectatives acadèmiques, entorn, com afronta les dificultats escolars...).

        - Avaluació de la consciència fonològica.

        - Avaluació de l´escriptura a partir de:
               Dictat de text, dictat de paraules.
               Nivell ortogràfic.
               Còpia a partir d´un text de la pissarra.
               Text lliure (fluïdesa escrita) 

        - Avaluació de la lectura mitjançant:
               Lectura de textos en veu alta.
               Lletrejar.
               Fluïdesa oral.
              Comprensió lectora a partir de la comprensió d´un text (resum, idea central, etc).

Observacions personals
Realitzar aquestes proves i extreure la informació m´ha servit molt per a entendre quines són les dificultats específiques dels alumnes i per a preparar posteriorment les sessions. Durant la reunió anterior amb la mestra de català vam acordar que era molt important avaluar la correspondencia so-grafia, donat que la majoria de les dificultats de la lectoescriptura venen donades per un baix domini de l'associació de cada grafia amb els seus sons corresponents.

Per una altra banda, ha sigut tot un repte preparar proves i activitats per a poder obtenir tota aquesta informació. Valoro com a molt positiu haver utilitzat proves no estandaritzades que permeten certa flexibilitat en la seva aplicació, que s´elaboren i es poden modificar en funció de les característiques dels alumnes.

Bibliografia

- Llorenç Andreu Barrachina (Coord.), (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC.
- Carles Monereo i Isabel Solé (Coords.), (1996). El asesoramiento psicopedagògico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

sábado, 8 de noviembre de 2014

FASE 3: AJUSTAMENT DEL PLA DE TREBALL. (Segona part de la reunió amb la tutora)

Objectius

Cercar la col·laboració amb la tutora i recollir més informació sobre els 5 alumnes mitjançant varies tècniques de recollida de dades: qüestionari i entrevista.
Descripció del treball realitzat

Es tracta de la mateixa reunió que us comentava al missatge anterior. La segona part de la reunió va anar més encaminada en extreure informació sobre quins suports necessiten aquests alumnes a l´aula, quines feines poden fer per si sols, si són autònoms, si empren d´altres materials o segueixen les classes amb materials adaptats... Veieu les pautes que havia preparat per a preguntar-li:
          - En referència a la lectura i escriptura de l´alulmne/a, quin creus que és el seu principal handicap?
         - Valora què és capaç de realitzar l´alumne en relació al que es treballa a classe. Necessita suports a classe? Quins?
          - Des de quan té Pla individualitzat?
          - Rep algun tipus de reforç fora de l´aula o després de classe?
         - Actitud de l´alumne/a en relació a: constancia del treball, interés, esforç, interacció amb companys i professors, participació a l´aula i durant les activitats...
           - Vivencia que té l´alumne/a de la seva problemàtica. Aspectes emocionals.
           - Vivència que té la família de la problemàtica del fill/a.
Al final de la reunió la tutora em comenta que necessitarien més materials per tal de treballar a l´aula ordinària. Vol que ens coordinem periódicament per poder treballar en la mateixa direcció, i per introduir materials que estigui treballant al taller a l´aula i viceversa.

Per tant, em marco tres objectius més per a aconseguir durant aquestes pràctiques:

1- Crear/cercar material adaptat d’acord amb els objectius dels plans individuals (encara no elaborats).

2- Treballar conjuntament amb la tutora i professora de Llengua Catalana per poder treballar els mateixos continguts a l´aula ordinària i al Taller de llenguatge.

3- Participar en l´elaboració dels plans individualitzats (àrea de llengua catalana).

Observacions personals
Havia preparat una eïna d´observació per als tutors dels alumnes que seleccionèssim, però finalment només m´he pogut entrevistar amb una tutora i, com que ens ha faltat temps, només li he pogut preguntar sobre els suports que utilitza a classe. Els altres ítems sobre aspectes concrets de lectura i escriptura m´ha dit que de seguida que conegui als alumnes, jo mateixa podré contestar-lo. Així que ho faré així.

FASE 3: AJUSTAMENT DEL PLA DE TREBALL.




Objectius

Durant aquesta fase em plantejo comunicar els resultats obtinguts a la fase anterior a una de les tutores de 1er d´ESO que a més a més és la professora de Llengua Catalana de tots els grups. Aixímateix, espero poder iniciar una reflexió conjunta sobre què s´està fent actualment per atendre als alumnes amb més problemes de lectoescriptura i quines actuacions podem fer conjuntament. És a dir, em trobo en la fase de reajustament del pla de treball en base a les necessitats dels alumnes i professors.

Descripció del treball realitzat

Em vaig reunir amb una tutora de 1er d´ESO, que a més a més és la professora de l´assignatura de Llengua Catalana de tots els cursos. Vam estar comentant tota la informació que havia extret de l´anàlisi dels materials que m´havia facilitat la tutora de pràctiques. A la taula següent podreu veure el nombre total d´alumnes amb problemes de lectoescriptura:

Alumnes amb diagnòstic (TDAH o dislèxia): 2 alumnes

Alumnes amb Pla individualitzat: 6 alumnes

Alumnes amb dificultats significatives detectades i als quals se li han estat fent adaptacions metodològiques: 3 alumnes

Alumnes amb dificultats, sense cap tipus d´adaptacions: 12 alumnes

                                                                                                                        TOTAL:        23 alumnes

La tutora va mostrar la seva preocupació davant d´unes xifres que ja coneixia sobradament: hi ha molts alumnes que arriben a l´ESO amb dificultats en la seva lectoescriptura, a més a més de totes les altres problemàtiques que podem trobar com trastorns de conducta, diferents ritmes i estils d´aprenentatge, dificultats d´atenció, absentisme, desmotivació, etc.

Li vaig explicar la meva intenció de treballar alguns casos concrets i en petit grup, fora de l´aula, per ajudar-los a millorar la seva competència lingüística. Vam estar comentant llarga estona sobre quins alumnes serien els més adequats, i sobre quins alumnes podria treure de la classe algunes hores per a reforçar aquesta àrea instrumental. Vam descartar els alumnes amb diagnòstic i els que tenen dificultats lleus i no necessiten adaptacions. Els alumnes diagnosticats reben suport de professionals externs privats.

Finalment vam acordar que el més adequat seria treballar amb 5 alumnes que provenen del mateix centre i que tenien plans individualitzats a primària. Els alumnes són:

- Alumna F: L´alumna té 12 anys i és del Marroc. Va arribar a Catalunya fa quasi 2 anys. A casa parla l´àrab, i a l´escola parla i entén el castellà i el català. Aprén molt ràpid i té molta motivació per anar a l´escola. És la petita de 3 germans; els seus germans tenen 16 i 18 anys i no estudien. La seva llengua materna és no romànica i el seu sistema d´escriptura és consonàntic (dins del grup intrasil·làbic i fonemogràfic, com l´alfabètic), (Moreno Cabrera, 2012).

- Alumne E: té 14 anys i és de Guinea-Bisáu. Va arribar a Catalunya al març d´aquest any i la seva llengua materna és el portuguès. Amb els germans també parla en castellà. Entén força el català, tot i que li costa molt llegir i escriure´l. No és gens treballador. El seu sistema d´escriptura és alfabètic i el portuguès és una llengua romànica. 

- Alumne L: Té 14 anys i és de Guinea-Bisáu. És germà bessó de l´E. Aprén molt ràpid i és treballador. A casa parla portuguès. Parla castellà i una mica català. Escriu força bé el català.

- Alumne Y: Té 12 anys i és de la Xina. Aquest és el seu quart curs a l´escola. Té una germana gran que va acabar els estudis obligatoris i un germà petit que va a la mateixa escola. La seva llengua materna és el xinès, per tant és una llengua no romànica, i el seu sistema d´escriptura és logosil·làbic.

- Alumne C: Té 13 anys i és català. Va repetir 3er de primària. Es va incorporar al centre a cicle mitjà; anteriorment no havia tingut una escolarització regular. Viu en un CRAE, ja que li van treure la custòdia a la mare. Veu habitualment a la mare i tenen bona relació. Al centre i amb educadors i la mare parla castellà i a l´escola català.

Així, els alumnes tenen dificultats per escriure, comprendre i redactar textos per què el català no és la seva llengua materna i estan en procés d´adquisició o bé, com en el cas d´en C, degut a problemàtiques familiars no ha assistit amb estabilitat a un centre educatiu i no ha assolit un nivell esperable a la seva edat.

Avaluació

En faig una valoració positiva dels acords presos. Els 5 casos tenen les seves particularitats i suposen per a mi un repte personal ja que hauré de tenir en compte les seves dificultats específiques i motivacions.

Observacions personals

Em plantejo revisar el Pla d´atenció a la diversitat del centre per conèixer totes les actuacions que es duen a terme per a la inclusió de tot l´alumnat. El PAD és un document marc on es fixen criteris, orientacions, mesures d'atenció i suports. Ha d'ésser conegut per tot el professorat del claustre i és el document que ha de conduir les decisions en el si de la comissió d'atenció a la diversitat. A l´ESO El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge. El centre ha de dissenyar estratègies per atendre les necessitats identificades (Comissió d´atenció a la diversitat, criteris organitzatius, aules obertes, unitats d´escolarització compartida, unitats de suport a l´educació especial, adaptacions i modificacions del currículum, acció tutorial, atenció a l´alumnat nouvingut...).

miércoles, 5 de noviembre de 2014

FASE 2 : Recollida i anàlisi de dades dels alumnes de 1er d´ESO.



Objectius

En aquesta fase he volgut fer una exhaustiva recollida de dades en relació als alumnes que presenten dificultats en les seva habilitat lectora i escriptura, de manera que he recopilat informacions de diverses fonts que el centre ha posat el meu abast.

Descripció del treball realitzat
He dedicat varies hores de pràctiques a llegir i analitzar diferents documents:

Actes de reunió del 3er trimestre dels alumnes de 6è (mateix centre). Aquestes actes corresponen a la Comissió d´avaluació dels tutors a finals del curs passat. En aquestes actes es fa una valoració del grup en general d´aspectes relacionats amb els continguts (ritmes d´aprenentatge, grau d´assoliment de la programació...), amb aspectes relacionats amb les actituds (relació amb el mestre, entre els companys, ambient entre classes...), amb les actituds davant del treball i la metodologia que millor ha funcionat amb el grup, així com una valoració de les dificultats generals del grup. Després, hi ha un quadre amb les valoracions individuals, alumne per alumne, on s´indiquen aspectes destacables, actuacions realitzades i acords presos.


Informes de traspàs d´altres escoles, quan els alumnes s´han incorporat aquest curs a 1er d´ESO. La majoria d´informes tenien uns apartats comuns, i d´altres també han afegit a més a més els resultats de les proves competencials realitzades a 6è.


Alguns informes de les proves d´avaluació de les competències bàsiques realitzats a 6è i facilitats pels pares i mares dels alumnes del mateix centre.


Llistat de tots els alumnes de 1er d´ESO amb les observacions dels tutors. Les observacions les va agafar la orientadora de secundària (la meva tutora de pràctiques) a la reunió d´avaluació de 6è. Després, a principis de curs hi va haver una reunió de 1er d´ESO amb l´orientadora de primària i de secundària per acabar de fer traspàs d´informació dels alumnes que passen de primària a secundària.


Llistat de tots els alumnes de 1er d´ESO amb noves observacions que l´orientadora va recollir durant la primera reunió de pre-avaluació amb els tres tutors de 1er d´ESO.

Avaluació
Va ser molt interessant i motivador per a mi recopilar tota aquesta informació i analitzar-la, per tal de seleccionar aquells alumnes que ja tenen dificultats des de primària. M´haguès agradat participar en reunions de traspàs de principis de curs, però encara no havia començat les meves pràctiques i no sabia que es realitzaria tant aviat. També m´hauria agradat participar en la primera reunió de pre-avaluació del nou curs, però per motius d´incompatibilitat d´horaris m´ha sigut impossible.

Observacions personals

Al meu pla de treball havia previst participar en alguna de les reunions que els tutors de 1er d´ESO tenen setmanalment, per tal d´exposar-los el meu pla de treball, conèixer les seves inquietuds i necessitats en el seu dia a dia front la gran diversitat que hi ha a les seves aules, però no ha pogut ser així i ha estat la meva tutora de pràctiques la que els va explicar el meu projecte a l´Equip Directiu i a l´equip de tutors de 1er. Igualment, espero poder aconseguir certa col·laboració amb la professora de Llengua Catalana, que està molt interessada en el meu projecte de pràctiques.

Per últim, també havia previst realitzar alguna observació a l´aula però s´ha valorat que en tot cas s´hauria de realitzar un cop seleccionats els alumnes amb els quals treballaré.

sábado, 25 de octubre de 2014

OBJECTIUS del projecte

 

Els objectius generals que em plantejo aconseguir en aquesta intervenció són:


 
-      Dotar als alumnes amb dificultats en la lectoescriptura de recursos per a poder millorar la



seva competència lingüística. 
 

-      Treballar de manera col·laborativa amb els tutors durant tot el procés.

A continuació indico els objectius que m´he plantejat assolir en cadascuna de les fases del projecte:




FASE 1 : Acordar el Pla de Treball 

 
- Revisió del pla de treball elaborat al Practicum I juntament amb la tutora de les pràctiques.

- Definir les meves funcions i tasques durant aquest segon període. 
 


FASE 2 : Recollida i anàlisi de dades dels alumnes amb necessitats detectades. 

 
- Recopilar i analitzar diferents materials d´alumnes detectats per la tutora de les pràctiques i pels tutors de 1er d´ESO. 
 
- Implicar els tutors de 1er d´ESO en aquest projecte. 
 
- Conèixer els alumne seleccionats per a implicar-los en el projecte així com per a obtenir dades. 
 
- Formulació d´hipòtesis en base a les dades recollides. 


 

FASE 3: Ajustament del pla de treball. Redefinició de la demanda

 
 
- Exposar els resultats obtinguts a la fase anterior i reflexió conjunta amb tots els docents implicats. Presa de decisions. 
 
- Reajustament del pla de treball en base a les necessitats dels alumnes i professors. 
 
- Concreció de les actuacions/demandes. Consensuar els continguts curriculars a tractar en el taller.
 
- Preparació de la intervenció posterior en base a les dificultats específiques dels alumnes. 
 
- Proposar el Taller i formació del grup/grups, horaris més adequats per a realitzar-lo. 





 
FASE 4: Intervenció


- Creació d´un "Taller per a la millora de la lectoescriptura" de la llengua catalana d´aquests alumnes, creant un espai per a generar situacions comunicatives que impliquin treballar els aspectes en els quals tenen més dificultats (comprensió de textos, expressió escrita, dificultats ortogràfiques, dificultats en la redacció de textos, etc). 
 
- Dissenyar activitats grupals i individuals. 
 
- Coordinació periódica amb els tutors de 1er d´ESO per tal de portar un seguiment dels



 alumnes.


- Assessorar als tutors en relació a les mesures ordinàries d´atencio a la diversitat a l´aula en 


referència a les dificultats en la lectoescriptura.


 
- Seguiment i avaluació progressiva dels plans individualitzats, en els casos que calgui. 


 

FASE 5: Avaluació


- Avaluar les diferents intervencions i valorar si la lectura i escriptura dels alumnes és més funcional. 
 
- Conèixer el grau de satisfacció dels alumnes i dels seus tutors. 
 
- Avaluar la coordinació amb els tutors.