Avui ha sigut el meu últim dia al centre de pràctiques, i ara és el moment de mirar enrere i fer una reflexió de tot l´après i tot el viscut aquests mesos. Els dos practicums els he realitzat al mateix centre i, tot i que de vegades he pensat que fora bo estar en dos centres diferents per tal de comparar com es treballa en un i en l´altre, finalment no puc estar més satisfeta de com han anat aquests dos períodes en què he pogut tenir un paper més d´observadora (al primer practicum) i un altre més actiu i participatiu (al segon).
Primer de tot vull agrair al centre per haver-ne donat aquesta oportunitat i especialment a la meva tutora, Marta, per tota la seva paciència i entusiasme durant aquest camí. Durant aquest propi procés d´aprenentatge he tingut sort de poder comptar amb la seva orientació i ajuda en els moments necessaris, i he pogut aprendre i gaudir de la seva forma de fer i treballar a l´escola com a orientadora de les etapes d´ESO i Batxillerat.
Són moltes les experiències viscudes aquests mesos, com ara les enriquidores converses amb la Marta sobre com des de la posició de l´assessorament psicopedagògic podem incidir en millorar l´educació de tots i cada un dels alumnes de l´escola, sobre com aportar als professors i professores estratègies i maneres d´ensenyar que optimitzin al màxim les seves capacitats i per descomptat les dels seus alumnes. He pogut viure en la meva pell com des del Departament d´orientació es couen algunes idees com per exemple les trobades amb pares i mares amb alumnes amb dislèxia, l´aplicació del treball de les intel·ligències múltiples a l´aula, els projectes singulars, l´apropament de l´escola a la comunitat com la metodologia anomenada aprenentatge servei, etc.; que potser en un futur seran mesures normalitzades i utilitzades al centre. Ja veieu com d´interessants han sigut les nostres converses!
Un altre aspecte que m´agradaria destacar és que des del primer moment he pogut aplicar tots els coneixements que he anat adquirint al llarg dels estudis i això m´ha fet feliç, he gaudit moltíssim rellegint PAC´s d´altres cursos, bibliografia diversa, material d´assignatures ja acabades, etc. Crec que és primordial lligar tota la part més teòrica amb el dia a dia que ens trobarem com a professionals el dia de demà (demà cada cop més a prop!).
Obviament el contacte amb alumnes amb problemes de lectura i escriptura a causa de la seva incorporació tardana al sistema educatiu català, i per tant, a causa de la seva poca experiència amb el català, ha sigut molt gratificant i m´ha aportat una altra visió que desconeixia. Cal donar suport integral a aquests nois i noies, tant a nivell emocional, com acadèmic, s´ha d´apropar l´escola a les seves famílies, i sobretot se´ls ha de poder atendre´ls igualment a la resta d´alumnes a l´aula ordinària. M´ha semblat molt complexe tot l´entramat de l´etapa de secundària, on s´han d´aglutinar tot una sèrie d´especialistes i professionals diferents, han de treballar tots en la mateixa direcció, coordinar-se, i a més a més ser sensibles a la diversitat a la qual atenen. Penso que la feina del Departament d´orientació és molt important en aquesta sentit de suport i acompanyament als professors/es.
Com a punt més negatiu de la meva experiència, comentar que m´haguès agradat participar en alguns espais com ara reunions de nivell, de tutors, juntes d´avaluació o pre-avaluació, reunions amb l´EAP, amb la CAD o amb la Comissió social. Però les meves hores d´assistència al centre eren els dimarts a la tarda i els dimecres al matí, i aquest horari tan rígid i ajustat no m´ha permès assistir-hi algunes vegades, i d´altres des del centre no m´han deixat per motius de protecció de dades dels alumnes implicats. Igualment, sempre he sigut molt curiosa i he bombardejat a preguntes a la meva tutora per averiguar què s´estava fent amb aquest cas o l´altre, quins protocols s´engegaven, com havia anat una reunió, etc.
En quant al meu projecte de pràctiques, sóc conscient que no ha sigut una intervenció psicopedagògica tal i com hem estudiat al llarg dels estudis, més aviat ha sigut una intervenció directa amb l´àmbit alumnes i una aproximació al que seria una veritable intervenció col·laborativa i constructiva. He fet el que he pogut, he intentat adaptar-me a la situació del centre, al que el centre m´oferia, i estic molt satisfeta per tot plegat. He desenvolupat el meu projecte de la millor manera que he sapigut i sempre sense perdre de vista la visió que des dels estudis se´ns demana. De cara a les propostes que hem d´elaborar a la memoria final, podré desenvolupar el que realment faria a partir d´aquí, que, tot i ser hipotètic, podria ser una intervenció real (si haguès tingut més temps, més possibilitats).
Vull acabar dient que ha sigut una experiència molt positiva i he après moltíssimes coses de la pràctica real de la professió. A més a més, l´elaboració d´aquest blog ha sigut motivador i m´ha facilitat la reflexió i una constant avaluació del meu procés d´aprenentatge.
Fins aquí la meva darrera entrada, ara cal continuar endavant i continuar aprenent! Moltes gràcies a tots/es per llegir fins aquí!
Primer de tot vull agrair al centre per haver-ne donat aquesta oportunitat i especialment a la meva tutora, Marta, per tota la seva paciència i entusiasme durant aquest camí. Durant aquest propi procés d´aprenentatge he tingut sort de poder comptar amb la seva orientació i ajuda en els moments necessaris, i he pogut aprendre i gaudir de la seva forma de fer i treballar a l´escola com a orientadora de les etapes d´ESO i Batxillerat.
Són moltes les experiències viscudes aquests mesos, com ara les enriquidores converses amb la Marta sobre com des de la posició de l´assessorament psicopedagògic podem incidir en millorar l´educació de tots i cada un dels alumnes de l´escola, sobre com aportar als professors i professores estratègies i maneres d´ensenyar que optimitzin al màxim les seves capacitats i per descomptat les dels seus alumnes. He pogut viure en la meva pell com des del Departament d´orientació es couen algunes idees com per exemple les trobades amb pares i mares amb alumnes amb dislèxia, l´aplicació del treball de les intel·ligències múltiples a l´aula, els projectes singulars, l´apropament de l´escola a la comunitat com la metodologia anomenada aprenentatge servei, etc.; que potser en un futur seran mesures normalitzades i utilitzades al centre. Ja veieu com d´interessants han sigut les nostres converses!
Un altre aspecte que m´agradaria destacar és que des del primer moment he pogut aplicar tots els coneixements que he anat adquirint al llarg dels estudis i això m´ha fet feliç, he gaudit moltíssim rellegint PAC´s d´altres cursos, bibliografia diversa, material d´assignatures ja acabades, etc. Crec que és primordial lligar tota la part més teòrica amb el dia a dia que ens trobarem com a professionals el dia de demà (demà cada cop més a prop!).
Obviament el contacte amb alumnes amb problemes de lectura i escriptura a causa de la seva incorporació tardana al sistema educatiu català, i per tant, a causa de la seva poca experiència amb el català, ha sigut molt gratificant i m´ha aportat una altra visió que desconeixia. Cal donar suport integral a aquests nois i noies, tant a nivell emocional, com acadèmic, s´ha d´apropar l´escola a les seves famílies, i sobretot se´ls ha de poder atendre´ls igualment a la resta d´alumnes a l´aula ordinària. M´ha semblat molt complexe tot l´entramat de l´etapa de secundària, on s´han d´aglutinar tot una sèrie d´especialistes i professionals diferents, han de treballar tots en la mateixa direcció, coordinar-se, i a més a més ser sensibles a la diversitat a la qual atenen. Penso que la feina del Departament d´orientació és molt important en aquesta sentit de suport i acompanyament als professors/es.
Com a punt més negatiu de la meva experiència, comentar que m´haguès agradat participar en alguns espais com ara reunions de nivell, de tutors, juntes d´avaluació o pre-avaluació, reunions amb l´EAP, amb la CAD o amb la Comissió social. Però les meves hores d´assistència al centre eren els dimarts a la tarda i els dimecres al matí, i aquest horari tan rígid i ajustat no m´ha permès assistir-hi algunes vegades, i d´altres des del centre no m´han deixat per motius de protecció de dades dels alumnes implicats. Igualment, sempre he sigut molt curiosa i he bombardejat a preguntes a la meva tutora per averiguar què s´estava fent amb aquest cas o l´altre, quins protocols s´engegaven, com havia anat una reunió, etc.
En quant al meu projecte de pràctiques, sóc conscient que no ha sigut una intervenció psicopedagògica tal i com hem estudiat al llarg dels estudis, més aviat ha sigut una intervenció directa amb l´àmbit alumnes i una aproximació al que seria una veritable intervenció col·laborativa i constructiva. He fet el que he pogut, he intentat adaptar-me a la situació del centre, al que el centre m´oferia, i estic molt satisfeta per tot plegat. He desenvolupat el meu projecte de la millor manera que he sapigut i sempre sense perdre de vista la visió que des dels estudis se´ns demana. De cara a les propostes que hem d´elaborar a la memoria final, podré desenvolupar el que realment faria a partir d´aquí, que, tot i ser hipotètic, podria ser una intervenció real (si haguès tingut més temps, més possibilitats).
Vull acabar dient que ha sigut una experiència molt positiva i he après moltíssimes coses de la pràctica real de la professió. A més a més, l´elaboració d´aquest blog ha sigut motivador i m´ha facilitat la reflexió i una constant avaluació del meu procés d´aprenentatge.
Fins aquí la meva darrera entrada, ara cal continuar endavant i continuar aprenent! Moltes gràcies a tots/es per llegir fins aquí!
Ha sigut un plaer visitar aquest blog. SALUTACIONS. En Pau mola molt
ResponderEliminar